El 40% dels habitatges de construïts a Bellaterra són anteriors al 1979. Aquesta dada es desprenia de la xerrada sobre “Nous Sistemes Constructius per estalviar energia a Bellaterra” que va organitzar la Unió de Veïns el 16 de novembre a l’Auditori nou de l’Escola Ramon Fuster.

La gran majoria – el 54% – daten d’entre els anys 1980 i 2006 i només un 6% són posteriors al 2006, any en el qual l’administració va començar a exigir una eficiència energètica més gran en edificacions. Per tant, apuntava l’associació veïnal: “el parc d’habitatges de Bellaterra és, en global, força antic i energèticament poc eficient“.

Unes xifres que resulten d’un estudi que va fer l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), l’any 2019, i que quantificava la petjada de carboni de Bellaterra en 6,6 Tones de CO2 per persona i any, una dada allunyada de les 0,6 tones per persona/any marcada en els plans de mitigació pel canvi climàtic de la Unió Europea.

D’aquestes 6,6 tones, una quarta part, és a dir el 25%, correspondria al consum energètic que fan els habitatges. És per aquest motiu que des de la Unió de Veïns apuntaven a la instal·lació de plaques fotovoltaiques o rehabilitzacions d’habitatges com a solució per combatre l’alta petjada de carboni resultant, a més de ser bones mesures per combatre l’encariment del preu de l’energia.

Per analitzar la situació, l’associació va convidar a diferents veïns que recentment han construït habitatges a Bellaterra, a més d’arquitectes que van aportar el coneixement tècnic i industrials que fabriquen edificacions sostenibles claus en mà.

I les opcions van ser fusta, i formigó. El veí Miquel Manrubia va presentar les pautes constructives de casa seva, destacant que es tracta d’una casa passiva amb bona orientació al sol, aïllaments de qualitat, trencament de ponts tèrmics per cercar l’estanquitat, certificat energètic classe A i casa eco-saludable (sense elements químics perjudicials, estudi geobiològic, feng shui..). El seu consum està al voltant dels 400 a 500 kWh al mes i, si no fos passiva, estaríem parlant tranquil·lament de 1.000 a 1.500 kWh/mes.

La segona casa va ser presentada pels veïns i arquitectes Fina Balagué i Jordi Saranova de “Factoria d’Arquitectura S.L.P.” És una casa que compleix els exigents paràmetres de “Passive House” i que és un sistema constructiu d’estructura d’entramat lleuger de fusta.

Pel que fa a la ventilació, destacaven com era d’important renovar l’aire viciat de la casa, però sense perdre l’escalfor. Per això han instal·lat un sistema de recuperació de calor i un bon aïllament a tot l’envolvent de l’habitatge. Una casa amb la qualificació energètica A, que és la màxima assolible, i el seu consum mensual està entre els 200 i els 300 kWh al mes. Tornant a la comparativa, l’associació de veïns remarca com, amb uns sistemes convencionals com els d’abans, els seus consums se situarien de 1.000 a 1.500 kWh.

Una tercera i última casa va ser la presentada per Miriam Casas de PMP Prêt-à-porter. Cap dels veïns que hi viu va poder venir a la sessió, però van dir que hi estan molt bé i tenen un consum elèctric molt més petit que el que tenien a la casa anterior de Valldoreix.

L’empresa lleidatana va explicar que el seu sistema constructiu és únic i que volen destruir 3 mites: El de què “construir una casa és un procés molt llarg” i es fixen una construcció en un període de 4 mesos. En segon lloc, el mite de “acabaré pagant més del que hem acordat” i, finalment, el de “les cases es construeixen amb maons”.

Malgrat que els maons i la fusta són materials excel·lents, ni l’un ni l’altre no són capaços d’oferir, segons el seu criteri, el benestar exigible a una llar. Gràcies a les estructures de les seves cases de formigó i a l’estudi climàtic que fan, poden aconseguir que casa i entorn estableixin un ecosistema equilibrat. Redueixen, així, la demanda energètica de l’habitatge industrialitzat, al mateix temps que n’optimitzem l’estabilitat tèrmica durant tot l’any i l’omplen de llum natural i d’aire de qualitat.

Com a conclusió, l’abans associació de propietaris subratlla com és d’important que es consideri la màxima aportació solar (orientació de la casa i plaques solars), un bon aïllament de tot l’envolvent i un sistema de ventilació que renovi l’aire, recuperant la calor de l’aire viciat que es treu.

A més a més, es tendeix a la industrialització per tal que siguin construccions més ràpides, de qualitat assegurada i costos controlats.

I tot i ser més complicat, alguns elements d’aquests nous sistemes es poden aplicar a la rehabilitació dels habitatges de Bellaterra, una assignatura que van afirmar que tractarien més endavant.