Avui dia és probable que poca gent sàpiga trobar gaire relació entre el Nadal i la natura. Una època normalment freda, de dia molt curt, malauradament associada a un fort consumisme… No sembla el moment de l’any més adequat per recuperar la germanor amb el medi natural. Però més enllà de les contradiccions de la societat actual, l’essència del Nadal està carregada de natura, a part de molts altres elements positius, malgrat que a vegades semblem entossudits en voler-ho oblidar.
Comencem amb un dels elements més arrelats i estesos a casa nostra: el pessebre. Històricament s’associa aquesta tradició a Sant Francesc d’Assís, sant italià del segle XIII que vivia retirat i en estret contacte amb la natura, que guaria els animals que trobava ferits i veia el llop com un germà en una època en què la societat el tenia demonitzat. Un Nadal va decidir muntar un dels primers pessebres vivents de la història, amb la voluntat de transmetre el que li inspirava aquest dia. Actualment és probable que Catalunya sigui un dels països amb més tradició pessebrista, em pregunto si potser per davant d’Itàlia. Tots aquests pessebres, en els quals moltes vegades ni ens fixem, semblen mantenir el segell del sant de l’ecologia, ja que porten un missatge implícit d’humilitat, tradició, recolliment, i com no, de germanor amb la natura. Els elements que hi trobem no són només anecdòtics. Què serien els nostres pessebres sense el bou i la mula, els pastors amb els ramats, el paller, la molsa que enverdeix el paisatge, el suro que dibuixa cases i muntanyes…
I havent anomenat el suro, passem a parlar del tió, segurament l’element més singular del nostre Nadal. El seu origen sembla que es podria trobar en èpoques preromanes, en què un tronc simbolitzava la protecció de la llar en els moments més curts i freds de l’any. La llenya, i la natura en general, no només proporcionaven escalfor i llum, sinó que eren indispensables per tal que l’any següent es repetís el cicle que permetia la vida. Per això, el tronc més gran i formós, que havia presidit la protecció de la llar durant aquests dies, s’acabava cremant, i la seva cendra s’escampava pels camps com a símbol per beneir-los i demanar fertilitat pel nou any que començava. Un simbolisme completament coherent amb la pròpia química del sòl i els cicles de la matèria. El fet que el tió actualment cagui regals, deixant de banda l’atracció dels catalans pels temes escatològics, segueix sent un símbol dels béns que ens proporciona la natura.
Més d’esquitllada, val la pena anomenar algunes de les plantes que fan possibles les postres típiques d’aquests dies. A casa nostra, les ametlles com a ingredient imprescindible dels torrons, així com les avellanes en alguns casos. A Anglaterra i altres indrets d’Europa és típic el pa de gingebre, espècia que ja coneixien els romans i que era molt preuada a l’Edat Mitjana. D’altra banda, dos dels presents dels Reis d’Orient són l’encens i la mirra, resines provinents de plantes exòtiques d’Àfrica i la Península Aràbiga (Boswelia sp. i Commiphora myrrha respectivament) que havien arribat a valdre tant o més que l’or.
I acabarem estenent-nos una mica més parlant d’algunes plantes que han estat importants com a símbol de vida i fertilitat en aquesta època de l’any poc exuberant. La majoria són tradicionals en zones més nòrdiques, però actualment són indestriables del nostre imaginari nadalenc. El primer cas és el de l’arbre de Nadal, que manté estoicament la seva verdor tot l’any, fins quan les temperatures cauen sota zero i la neu cobreix les seves branques. En el nostre cas, l’arbre de Nadal típic és l’avet (Abies alba), que s’estén pel Pirineu i fins el Montseny. Catalunya és el major productor d’arbres de Nadal del sud d’Europa. A més, al Masjoan, masia del Montseny, s’hi va generar als anys 50 de forma espontània l’Abies x masjoannis, un híbrid entre l’avet i el pinsapo, que té unes característiques de forma i resistència que el fan excel·lent com a arbre de Nadal.
D’altra banda, les poques plantes que fan fruits vistosos en aquesta època de l’any són un altre símbol preuat. El més típic és el grèvol (Ilex aquifolium), un arbre o arbust de muntanya mitjana i zones nòrdiques que es fa vistós amb el seu fullatge lluent i els seus fruits esfèrics i d’un vermell viu. Al Vallès Occidental el podem trobar bàsicament al nord en zones fresques i obagues, almassís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i als cingles de Gallifa. És molt més fàcil trobar el galzeran (Ruscus aculeatus), una planta relativament emparentada amb l’esparreguera que genera tiges arran de terra i produeix també uns fruits vermells i esfèrics molt vistosos. Malgrat ser una planta resistent i que rebrota del seu rizoma subterrani, actualment està protegit i no s’ha de recol·lectar. El galzeran és una planta amb propietats venotòniques, i es troba com a ingredient en moltes pomades per afavorir la circulació venosa. I acabem parlant del vesc (Viscum album), que amb la seva curiosa forma, la seva verdor i els seus fruits blancs i lluents es considera símbol de bona sort. De vesc en podem trobar abundantment en algunes zones de Catalunya relativament humides, sobre pi roig i algunes altres espècies d’arbres. El vesc és un hemiparàsit, parasita els arbres sobre els que creix però només en xucla la saba bruta, és a dir, aigua i minerals que aquests han absorbit per les arrels. Fa la fotosíntesi i produeix ell mateix la saba elaborada rica en sucres i nutrients. Malgrat formar part de la poció de l’Astèrix, i realment ser una planta associada als druides, és molt tòxica, i el seu ús com a medicinal està completament desaconsellat. Actualment s’estudia com a potencial complement per algunes quimioteràpies.
I per últim, tot i que el seu ús és força recent, no podem acabar sense fer esment de “la planta de Nadal”, la ponsètia (Euphorbia pulcherrima). És una euforbiàcia, és a dir, una planta de la família de les lletereses autòctones. Si en algun moment se us en trenca una part, veureu que segrega un làtex blanc. La ponsètia prové de Mèxic, de zones tropicals on es pot convertir en un arbust de fins a 3 metres, però en el nostre clima no és fàcil fer que sobrevisqui més d’un any. Fins en el cas que ho hagueu provat i aconseguit, el que ja és quasi impossible és fer que torni a florir. I és que la seva floració ve molt marcada pel fotoperíode, les hores de llum. És una planta de dia curt, és a dir, que floreix quan rep poques hores de llum. Si aconseguiu mantenir-la en un espai amb temperatura, llum i humitat adequades per una planta tropical i alhora fer que tingui poques hores de llum, cosa que difícilment s’aconsegueix dins les cases, pot ser que arribeu a aconseguir aquest petit miracle de Nadal.
Per acabar, us animo a que no us deixeu enlluernar pels centenars de missatges que aquests dies miren de cridar la nostra atenció, sovint de forma interessada. Més amagada, l’essència ancestral d’aquestes festes perviu al llarg dels segles, carregada de missatges i símbols més profunds i constructius. Acomiado l’article desitjant-vos que passeu un bon Nadal conscient i sostenible, i que tingueu molt bon Any Nou, amb els millors desitjos i molta natura.
Calendari:
Si us interessen els ocells, encara sou a temps d’apuntar-vos als censos de rapinyaires nocturns que l’Institut Català d’Ornitologia organitza a Sant Llorenç del Munt, queden els que es faran els vespres de divendres 30 de desembre i dissabte 21 de gener.https://voluntariatambiental.cat/activitat/cens-de-rapinyaires-nocturns-al-parc-natural-de- sant-llorenc-del-munt-i-lobac-2/
Ara, les excursions les trieu vosaltres! Per tal d’afavorir la participació de les persones interessades, us donem l’opció d’escollir els dies que us vagin millor i les rutes que més us interessin. No dubteu a fer-hi una ullada i dir-hi la vostra! Trobareu el formulari i tota la informació de com fer-ho a https://www.naturaibiologia.cat/senderisme.html
