Tots coneixem aquella màxima que diu: “Els pobles tenen els governs que es mereixen” i jo em pregunto si els bellaterrencs tenim el govern que ens mereixem. Reflexionaré una mica sobre això.
En les primeres eleccions en què es van escollir els qui governarien l’EMD semblava, pel nom que portava el partit que va guanyar per majoria absoluta, Gent per Bellaterra, que es desviurien a treballar per Bellaterra i molta gent va fer l’aposta i els va votar. Fins aquí res a dir, ja que sempre que fas una aposta saps que pots guanyar o perdre. Després, però, han seguit guanyant, i és quan jo em pregunto si aquesta majoria de bellaterrencs que els han anat votant estan contents del que han fet o si el que tenen és poca memòria i el dia de les votacions només es recorden de les últimes accions de govern, que es fan poc temps abans de les eleccions i que sempre són vistoses i pensades “pour épater les bourgeois”.
Jo no els he votat mai, però m’hauria agradat molt equivocar-me i veure que realment l’acció del seu govern donava a la comunitat el servei que necessita. Parlo de servei perquè els que tenen un càrrec públic han d’estar al servei de la comunitat. La meva impressió, i si m’equivoco corregiu-me, és que durant molts anys una de les principals coses que ha fet Gent per Bellaterra és litigar traient-ne poc profit, per no dir cap. No soc periodista i menys encara periodista d’investigació, però seria bo per a la comunitat de votants bellaterrencs que tributem de saber quin bufet d’advocats ha dut tots aquests litigis i si el seu assessorament ha estat el correcte. Perquè no cal saber gaire de res per endevinar que gran part del pressupost de l’EMD se n’ha anat en minutes i costos judicials. Diners que haurien d’haver estat destinats a la comunitat. Per tant, la pregunta seria: S’han gestionat bé els pressupostos? I encara una altra: Hi ha hagut prou transparència?
Hi ha altres coses que han passat i sobre les quals cal reflexionar, com per exemple: una Festa Major que ha deixat de ser participativa i ha passat a ser una festa encotillada i de dubtós disseny en què els veïns, joves o grans, ja no ens trobem a gust. Tampoc les nostres associacions no han estat ateses o recolzades econòmicament ni s’han sentit representades davant l’Ajuntament. I, parlant de l’Ajuntament, s’ha treballat prou per tenir una bona sinergia amb Cerdanyola? Tampoc s’ha procurat que el Centre Cívic fos per a tots, per què? Un Centre Cívic que, segons el seu nom indica, hauria de ser un espai de trobada per als adults, per als joves i per als nens. Ah!! I no parlem dels carrers, de les voreres, de l’enllumenat, de la comunicació, dels camins bonics que ens envolten poc o gens cuidats, d’una cavalcada de reis desangelada, etc. I per reblar el clau, uns agents cívics amb poca empatia.
Tot plegat em genera massa preguntes sense resposta i això em fa pensar que, si seguim així, res no canviarà i serà gràcies als qui atorguen majories absolutes.
Hi ha, però (l’esperança mai es perd, diuen), una cosa que m’encoratja, i molt, i és veure la gran coordinació, la bona comunicació i la capacitat de molts bellaterrencs d’organitzar-se i de muntar activitats en aquests darrers anys. Parlo concretament de l’Associació Bellaterra Solidària, que va néixer per ajudar Ucraïna i que ha generat un caliu entre els veïns, treballant i col·laborant. Parlo també de les tertúlies Fòrum Bellaterra. Aquestes dues iniciatives estan liderades per dones, cosa que em fa pensar que potser el que Bellaterra necessita és aquesta força femenina inclusiva i que no s’està per ximpleries. Si volem canviar alguna cosa seria bo reconèixer aquesta força que està potenciant els valors creatius, positius, culturals, participatius, inclusius i solidaris a Bellaterra. Treballem, doncs, en aquesta direcció i trenquem amb les inèrcies que no volen cap canvi.
Ivette Noguera
Veïna de Bellaterra
