Ja fa onze anys que el comerç de Bellaterra fa un acte de celebració – la copa del Nadal – on es reuneixen els diversos comerciants amb alguns convidats més per desitjar-se bones festes, i mantenir el caliu de la mútua relació i amistat. Aquest acte dona peu a fer una reflexió sobre què significa el comerç per la nostra localitat i la seva funció en general.
Es diu habitualment que el comerç és vida per a una localitat i, certament, només cal veure com han quedat els centres de moltes poblacions on han tancat els seus comerços per constatar aquesta afirmació. Perquè el comerç significa socialització, intercanvi, diàleg, alegria vers el seu entorn, vida, en definitiva. Aquest intercanvi, sigui entre productes o entre diners i productes, tradicionalment ha exigit relació humana, encara que sigui per preguntar i regatejar.
I és que el comerç resulta tan antic com la mateixa societat humana. No en va Hi ha una forma de comerç amb el propi cos i les seves habilitats, com es podria considerar que és el que fan professionals de l’esport, l’espectacle, la publicitat, etc., a canvi d’una remuneració, a vegades exagerada, altres més magra. En el fons, tot treball remunerat es basa en un intercanvi comercial entre activitat i diners.
El comerç ha suposat la possibilitat de relació dels pobles i les persones sense l’estricta dominació d’una de les dues parts. Els pobles que comerciaven tradicionalment no eren colonitzadors a l’estil dels guerrers, car la guerra no permet el comerç, solament el fur, l’espoli. Vegis, per exemple, l’actitud que tingueren els fenicis en comparació amb altres pobles que s’instal·laren en el nostre Mediterrani. Quan als catalans se’n categoritza de manera despectiva com fenicis, caldria tenir ben present aquest principi de no bel·ligerància que necessita la materialització del comerç, en comparació a la bel·ligerància que manifesten altres al voler imposar-se per la força.
Es dirà immediatament que el comerç ha de ser just per acceptar-lo com a beneficiós. Certament, com tantes altres coses de la vida social. El comerç ha de respondre a criteris de proporció, veritat, honestedat, en fi el mateix que demanaríem a qualsevulla activitat humana que té a veure amb els altres, perquè, dient-ho novament, el comerç significa relació social, que sempre ha de comportar respecte a l’altre.
Podríem afegir que actualment una gran part del comerç es realitza “on line” i ja no es dona la socialització esmentada, ni afecta a la urbanització de les poblacions com fa el comerç presencial. I què dir de l’adquisició de productes a partir de les màquines expenedores? Ben cert, encara que molts establiments comercials actuen en la doble vessant de presencialitat i no presencialitat.
No es pot anar totalment contra la dinàmica dels temps ni contra la comoditat que tots busquem en certs moments, això sense pensar ara en períodes de reclusió forçada, com els viscuts amb la pandèmia. Però el nivell de desenvolupament que atorguem al comerç no presencial, així com el tan poc socialitzador que representen les grans superfícies, incidirà directament sobre el tipus de comunitat en la qual volem viure. Perquè, si bé la relació social ja es realitza al treball, a l’esbarjo, a l’esport, i en altres àmbits, no té comparació a la realitzada en una taula de cafeteria, en un restaurant, en una botiga petita, … És clar que tot dependrà del valor que cadascú atorgui a la relació amb els altres, que no sempre és positiva, naturalment, però que generalment és font d’enriquiment personal.
Però ara fem un esforç de suposició. S’imaginen la plaça del Pi de Bellaterra sense cap comerç, solament amb un caixer automàtic i unes quantes màquines expenedores de productes diversos? Com incidiria això en la nostra vida comunitària? La primera conseqüència és que no hi hauria més copes de Nadal, la qual cosa ja fora per ella mateixa prou trista. Bones i comercials festes en benefici de tothom!
Jaume.Sarramona
(www.sarramona.net)
