Els estudis, les ofertes laborals, els lligams afectius o l’esport. Tots ells són motius pels quals un pot canviar de zona de residència i que han portat a diversos bellaterrencs a viure a altres parts del món. Són els casos de l’Elisa (Copenhaguen), l’Elisabet (Suïssa), en Valdric (Mèxic), en David (Washington), l’Albert (Austràlia) o la Zoya (Madrid). Sis històries de vida que, aprofitant aquesta època de l’any en la qual molts bellaterrencs tornen a casa, aprofitem per explorar.

En David va marxar amb només 18 anys. Jugava a tennis al Cercle Sabadellès i això el va permetre obtenir una beca per estudiar a Washington, als Estats Units. També l’esport va ser el que va portar la Zoya, que es dedica a l’atletisme, a viure a Madrid. Allà pot entrenar en un centre de gran rendiment i treballa en remot des de la ciutat espanyola.

Per contra, estudiar un màster a la Universitat de Copenhaguen va ser el motiu de l’Elisa per marxar a viure fora i quedar-s’hi com assistent d’investigació en un laboratori.

FOTO: Panoràmica de Washignton | AFAR Magazine

FOTO: Campus de la Universitat de Copenhagen | University of Copenhaguen


L’Elisabet va marxar a viure a Suïssa per la feina del seu marit: “Es va quedar sense feina a Barcelona, no en trobava cap que li agradés “i vam decidir marxar tota la família sencera”.

Un altre cas és el del Valdric, que va marxar a Mèxic ara farà 16 anys, amb 25 anys per una oferta de feina. Un cop acabat el seu contracte temporal va decidir quedar-se i muntar la seva pròpia empresa dedicada a la venda de maquinària per a l’automoció.

La majoria d’ells, tot i la idea d’una estada temporal troben en els seus nous destins un lloc agradable on quedar-s’hi, o bé decideixen canviar de destí, també a l’estranger.

FOTO: Imatge de Zug, a Suïssa | Switzerland Tour

FOTO: Ciutat de Mèxic | Mexico en 3 días


Aquest és el cas de l’Albert, que havent viscut un temps a Okinawa (el Japó) i Dinamarca i per motius acadèmics, va conèixer la que seria la seva futura parella de nacionalitat australiana. Ben aviat, un vol intercontinental el va portar cap a Austràlia, on viu des de fa gairebé quatre anys amb la seva parella, treballa com enginyer quàntic i tenen un fill d’un any i mig.

L’Elisa, 5 anys després de marxar cap a la capital danesa, va trobar l’oportunitat de fer un doctorat al nord de Copenhague: “Tant a la universitat com a la feina, aquest país és molt poc jeràrquic i això m’agrada molt”, explica.

“La veritat és que s’hi viu molt bé”, comentava l’Elisabet des de Zug, la ciutat suïssa capital de cantó, que l’acull des de fa quatre anys. “M’agrada l’estil de vida i la gent, és reservada, però molt amable i l’educació és molt tranquila. Els meus fills van a l’escola només els matins, tot i que tenen 9 i 17 anys”, afegeix. “Aquí cada 5 setmanes fan vacances”, que els serveixen per venir a visitar la família a Bellaterra.

FOTO: Brisbane, el lloc de residència de l’Albert | Wikipedia



I les visites i contacte amb amics i família?



De fet, la majoria d’ells visiten sovint Bellaterra, aprofitant majoritàriament les vacances d’estiu i l’època nadalenca, a més de mantenir-hi un contacte telefònic constant. Tanmateix, no sempre ha estat així.

El 2006, quan el Valdric va marxar cap a Mèxic: “Tenia molts problemes per comunicar-me amb casa i les trucades internacionals eren caríssimes i plataformes com l’Skype no sempre funcionaven bé”. Ara, 16 anys després, el panorama ha canviat completament: “Avui en dia som molt afortunats, perquè podem fer trucades quan vulguem”, reconeix.

Ara bé, els tres darrers anys, marcats per la pandèmia i les restriccions sanitàries, també han suposat per a ells limitacions a l’hora de moure’s, agafar avions i, fins i tot, a l’hora d’aconseguir visats. I això mateix és el que li va passar a en David, que va estudiar durant quatre anys als Estats Units, va haver de tornar i fer pràctiques a una empresa espanyola, a Villarreal: “Per poder tornar als Estats Units, havia de demostrar que tenia uns coneixements especials”. Una estada que es va veure afectada per les restriccions de la Covid-19 i posteriorment per la guerra a Ucraïna, la qual cosa li va impedir renovar el visat: “Les ambaixades estaven tancades i no hi havia manera que te’l donessin”, explicava.

Mentre per alguns la mobilitat és molt senzilla, per d’altres, que es troben a l’altra punta del planeta, la cosa és complica: “Venir des d’Austràlia no sempre és fàcil”, explica l’Albert. Així i tot, es fan mans i mànigues per retrobar-se amb Bellaterra, amb la família, els amics, amb el sol i la calidesa dels països mediterranis – per qui viu a zones del nord- o amb el mar -per qui viu en ciutats d’interior. Aquests són alguns dels desitjos dels bellaterrencs que viuen a l’estranger, i que aprofiten les vacances nadalenques per tornar a casa.