Serà un tòpic, però quan comença un nou any sempre ens venen a la ment uns bons propòsits per dur a terme, i així millorar la nostra silueta, rebaixar el colesterol i la tensió arterial, gaudir de millors relacions socials, …, en fi, comportar-nos una mica millor per millorar-nos a nosaltres mateixos i beneficiar als qui ens envolten, propers i més llunyans. A finals d’any el balanç que en fem ens dirà si hem estat capaços de complir els nostres propòsits, i tornem a començar.

Aquest any em permeto compartir els meus bons propòsits per si donen idees a qui encara està en procés de determinar-los. Una relació d’aquests propòsits és la següent:

  • Sortir a caminar cada dia – ja no estic per córrer – al menys una hora, ajudant així al cos a cremar calories i fer funcionar tots els sistemes biològics, que amb l’avançament en edat es tornen ganduls i provoquen disfuncions.
  • Mantenir activa la ment, llegint i escrivint textos suficientment llargs que permetin reflexionar i no solament donar notícies de fets. Cal recordar que el correcte funcionament del cervell és vital perquè també funcionin adequadament la resta d’òrgans i sistemes vitals.
  • Fer un seguiment dels meus familiars, especialment dels més joves, per si necessiten del meu ajut, sense que això suposi cap renuncia a les seves pròpies responsabilitats.
  • Tenir sempre presents les normes bàsiques de preservació de la natura, perquè la supervivència del planeta per les futures generacions és responsabilitat de tots, cadascú al seu nivell de consum i de responsabilitat social.
  • Dirigir-me sempre en català a totes les persones i organismes que viuen a Catalunya, car el nostre patrimoni cultural també està en perill d’extinció i cal preservar-lo, com la natura que ens envolta.
  • Seleccionar sempre el català a l’emprar webs i serveis que l’ofereixen, i si no ho fan, mostrar la seva desconsideració vers nosaltres, els catalans que volem seguir sent-ho.
  • Prioritzar el consum de productes i serveis que tenen sensibilitat per preservar l’entorn, incloent-hi en aquest entorn la nostra llengua. Això implica tant als productes bàsics d’alimentació com d’oci.
  • Fer una llista de necessitats abans d’anar a comprar i seguir-la en el moment de la compra, per així evitar el constatar a casa que m’he deixat coses que em semblava impossible oblidar.
  • Ajudar econòmicament, si no puc d’altra manera, als organismes que es preocupen seriosament d’atendre persones necessitades, però no a persones que solament s’aprofiten de la bondat dels altres en benefici propi.

Potser no cal que els expliqui més propòsits i intimitats. M’he limitat a aquells que es poden compartir sense ofendre a ningú, encara que parteixo d’un axioma que per a mi és irrenunciable: el de tenir dret a seguir sent una nació que vol sobreviure en llibertat i fraternitat amb els altres pobles, però sense deixar-se absorbir i simplement desaparèixer; i això passa per mantenir-nos ferms en coses petites i quotidianes, a banda de fer grans declaracions de principis. Us animeu?

Jaume Sarramona

(www.sarramona.net)