Llegeixo a la premsa la iniciativa dels FGC de recuperar l’estètica de l’estació de Les Planes. És reconfortant saber que aquesta empresa que, com diu el punt número 1 dels seus estatuts: “És una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i independent, que actua en règim d’empresa mercantil i gaudeix d’autonomia en la seva organització, de patrimoni propi i capacitat plena per a l’exercici de les seves finalitats”, posi mans a l’obra. Ep! Un deixo uns minuts per desllorigar l’enunciat del punt 1. 

FOTO: Imatge històrica de l’estació de Les Planes a principis del segle XX / Arxiu FGC

Certament és reconfortant aquest anhel de preservar un patrimoni arquitectònic que el temps i les successives intervencions dels dos gestors de la línia Barcelona-Sabadell, Barcelona-Terrassa (FFCC i FGC) i al llarg de més de 100 anys, han anat transformant la majoria de vegades amb poc gust. Sí, deixeu-me dir gust, perquè la preservació d’un bé cultural necessita del gust i de la sensibilitat que fa que les coses adquireixin el respecte que es mereixen i la rellevància que els pertoca.

Malauradament, però, aquesta manca de gust encara existeix i, si bé FGC es posa totes les medalles per restaurar l’estació de Les Planes i aconsegueix que la notícia surti a tota plana, altres actuacions, al meu entendre vergonyants, són amagades i quedaran en la consciència d’aquell o aquells que les han ideat i permès.

És el cas de l’estació de Bellaterra que ha sofert una agressió; la de veure instal·lat una garita per guardar bicicletes on originàriament hi havia una placeta enjardinada que donava singularitat a l’entorn. Quan en el seu dia es va fer, anys 30 del segle passat, l’espai lluïa uns xiprers retallats en forma d’ànecs i amb pretensió de parterre romàntic. No era vana aquesta pretensió per tot allò que de romàntic té veure passar un tren i endevinar les siluetes dels seus passatgers. 

També és molt important saber que aquest espai estava obert a la plaça del Pi, és més, observant les fotografies d’antany ens adonarem que el jardinet s’alineava amb el Passeig Central d’aleshores, després rebatejant amb el nom de Joan Fàbregas tot donant-li una categoria d’avinguda. Sens dubte que la idea primigènia de l’arquitecte que va dissenyar l’estació, Manuel Girona, era que aquesta estigués integrada a l’estètica de tota la urbanització. El jardinet, doncs, no només era un annex a l’edifici sinó que formava part de la plaça. Pocs exemples trobarem semblants d’integració a un entorn. Malauradament de Manuel Girona només conservem dos exemples del projecte, la mateixa estació i la casa Abalo al nº 6 de l’avinguda Joan Fàbregas. És del tot inconfusible perquè té una terrassa a peu de carrer ben singular. 

 FGC no té excusa per justificar el que ha fet, puix l’estació disposa d’espais alternatius on situar un “bicing” on quedaria més discret i no malbarataria aquella primera idea. En el punt 21 dels estatuts de FGC podem llegir: “FGC exercirà, pel que fa la defensa i recuperació dels béns que formin el seu patrimoni, les facultats que la normativa vigent estableixi per tal de recuperar-los i protegir-los”. No és un patrimoni l’estació de Bellaterra i els seus jardins? Certament ho és, i reconegut, però que no entra en la categoria de bé a protegir.

En el seu dia (31/1/22) vaig alçar la veu sobre aquesta desencertada instal·lació i vaig fer els possibles perquè FGC considerés una nova ubicació de la garita de bicicletes i altres atuells de dues rodes. També vaig fer una crida als bellaterrencs per reclamar aquest espai com a part integrant de la Plaça del Pi. Però la resposta va ser tan minsa que em vaig desencisar, tot posant en dubte la sensibilitat patrimonial dels que viuen a Bellaterra.

La notícia de la recuperació de l’estació de Les Planes en el seu estat original ha tornat a despertar la reclamació d’aleshores i furgar una mica més en el tema, fins al punt de trobar en els estatuts de FGC una finestra que podria resoldre la situació. És el punt 24 on es diu que: “FGC podrà vendre o permutar, prèvia autorització, tant els béns propis com aquells dels quals gaudeixi a títol d’adscripció, sempre que destini el producte de la renda a finalitats previstes en el seu objecte o en el Programa d’inversions”. No seria possible plantejar-nos la compra d’aquesta petita parcel·la i fer-nos-la definitivament nostra? És una zona que no afecta a les funcions d’una estació i sí en canvi propiciaria un espai endreçat i bonic, amb bancs per seure i un enjardinat de flors. Digueu-me romàntic.

IMATGE: Dues fotografies, una d’actual i l’altra d’antiga, fetes des del mateix angle dels jardinets de davant l’estació de Bellaterra

Potser fora bo fer arribar aquest article al Conseller de Territori Hble. Sr. Julià Fernández i Olivares, sabadellenc, perquè valori si Bellaterra, com Les Planes, també es mereix recuperar el que un dia va ser, i amb un cost molt baix o fins i tot, qui sap, amb un benefici econòmic per FGC.

Ignasi Roda

8/1(23