Em sap molt de greu reconèixer-ho, però té raó, però encara em sap més greu sentir-ho de boca d’aquest senyor, perquè sé que en part estarà content, perquè mai de la vida ha cregut amb la independència ni hi creurà mai, però molt que es va disfressar d’independent en el seu moment, ja que només ho va fer per agafar-se a la cadira i seguir a la política… però li va sortir malament, perquè els altres polítics sí que coneixien les seves idees centralistes i autonomistes. No obstant això, s’ha de reconèixer que té raó, encara que per nosaltres, els ciutadans independentistes, ens foti, i tot precisament per culpa dels nostres polítics i encara més culpa de la nostra ciutadania, i m’hi incloc, perquè hem permès que ens enganyessin, confiant amb polítics que en alguns casos sí que eren independentistes, però els seus partits no els han deixat fer, perquè realment aquests partits no eren independentistes, sinó continuistes, falsos independents, mentre d’altres ja directament eren autonomistes que, com el cas d’en Mas, varen canviar el discurs per aferrar-se a la butaca i guanya vots… Tot un despropòsit vergonyós fent que gran part de la societat o almenys una part en la que m’hi incloc se sentís enganyada, traïda, perdent així l’esperança o  gran part d’ella d’assolir la independència en pocs anys.

Ara vela pregunta: Hem de seguir votant els partits que ens han traït? o hem de votar a nous partits que de veritat tinguin ganes de fer les coses com cal encara que de moment només siguin partits residuals, esperant que dintre de 10 anys o més els catalans vagin canviant de pensament i de vot per deixar d’una vegada per totes els partits tradicionals?

Pasqual Miñana