Recentment ha sortit el que es pot considerar una bona notícia, l’aprovació d’un reial decret que pretén, entre d’altres, reduir la producció d’envasos o la presència d’elements tòxics en el plàstic. Aquesta notícia ve força al cas ara al gener, quan apareix l’onada de residus fruit de tot el que s’ha comprat durant les festes. I quan, com aquell qui no n’ha tingut prou, comencen les rebaixes.


La reducció del plàstic sempre serà una bona cosa, ni que sigui pel simple fet de reduir una mica la dependència a aquest producte que, encara no fa ni cent anys, no es trobava per enlloc. Des del seu descobriment, però, sembla que la humanitat ja no sigui capaç de viure sense. S’utilitza de manera indiscriminada a tot arreu on hi tingui una mica de cabuda, en productes que no necessitarien envasat, d’altres que amb molt menys ja passarien, en multitud d’objectes i envasos que abans es feien d’altres materials tan o més adequats… El cas és que, amb l’acumulació de dècades d’anar generant irresponsablement cada vegada més plàstic, ara es comença a ser conscient d’algunes de les seves conseqüències. Un efecte seria la seva acumulació al medi, especialment al mar, on hi ha zones on els plàstics formen autèntiques illes de residus de milers de quilòmetres quadrats. A part d’aquest plàstic que veiem, els microplàstics comencen a ser un problema cada vegada més preocupant. Es troben a tot arreu, a l’aire, en allò que mengem, a la nostra sang, i fins i tot a glaceres i llocs recòndits i aparentment verges. Encara que hi ha pocs estudis que determinin la seva relació amb malalties concretes, sí que se sap que molts dels components dels plàstics, com el bisfenol A, són disruptors endocrins, amb potencial per generar problemes hormonals, neurològics, tumorals, de fertilitat, de desenvolupament en infants…


Així doncs, la reducció de l’ús de plàstic sempre és interessant, i us animo a que també aporteu el vostre gra de sorra, reduint-ne el seu ús sempre que sigui possible. És probable que l’aplicació del decret trobi entrebancs, ja que molts productors semblen interessats en allargar tant com sigui possible la legislació actual. Els arguments són principalment econòmics, i això ens porta a la necessitat de formular dues preguntes molt bàsiques. La primera, a l’economia li semblarà mai un bon moment per assumir algun sobrecost? I la segona, què valorem més, la salut, o els diners?


No tota la contaminació ve dels plàstics, però. Llaunes, vidre, sobretot quan no es tracten i acaben al medi natural són un perill per la fauna i els ecosistemes. A l’estiu, en llocs secs, poden augmentar el risc d’incendis. Els envasos són trampes mortals per molt animals, que amb relativa freqüència s’hi amaguen cercant refugi i després no en poden sortir. També és molt típic el cas de plàstics i altres envasos que són ingerits per fauna, freqüentment marina, o que s’emboliquen sobre seu i acaben causant-li la mort. Llaunes i vidres trencats poden causar ferides a la fauna amb greu risc d’infectar-se. I d’altra banda, un residu també molt freqüent són les burilles, que contenen cadmi, el mateix metall pesant que porten moltes piles i bateries, a més d’altres compostos tòxics amb un elevat potencial per contaminar els aqüífers. Si voleu una mostra de la presència de tots aquests residus a la natura, en tindreu prou amb pujar al turó de Mataric, els Pous o el Pla dels Estels de Bellaterra.


El correcte tractament de tots aquests residus és molt important, però es dona en xifres massa baixes. Al final, depèn bàsicament de la conscienciació i la bona voluntat de la població, però per desgràcia estem molt lluny de ser una societat exemplar. Cada vegada és més freqüent l’organització de jornades i activitats per recollir deixalles d’entorns naturals. Això està molt bé, sobretot a nivell de conscienciació, però no hem de perdre de vista que a nivell pràctic no tracta el problema de fons. El sistema més efectiu és un de tan intuïtiu com posar un preu, el que es coneix com a sistemes de devolució i retorn. És el que es fa a molts països d’Europa, es paga un extra pels envasos dels productes i aquest es recupera quan es tornen. Si les deixalles tinguessin un preu, podem estar ben segurs que l’entorn estaria molt més net i es reciclaria molt més. Aquí, però, les indústries que produeixen més envasos, representades per Ecoembes, són molt reticents. La raó és que, quan fem la tria dels residus per bona voluntat, encara que poca gent ho faci, treballem de forma gratuïta, i això ja els està bé. Recentment han mirat de promoure el reciclatge d’una manera menys ambiciosa, posant màquines que fan regals a les estacions, com ara, descomptes en els bitllets de tren.

Per acabar, cal recordar que el més econòmic, sostenible i eficient energèticament és generar el mínim de residus. Qualsevol residu és un problema quan es genera en elevades quantitats. Podem pensar en els problemes que genera quelcom tan biodegradable com els purins. Altres productes que es comprem molt durant les rebaixes, com la roba i els aparells electrònics, acabaran sent igualment residus, que en aquest cas, s’exporten molt sovint a països en desenvolupament. Us animo, doncs, a que no us deixeu influir per missatges comercials i preus aparentment baixos que miren de fer-nos adquirir coses que en realitat no necessitem, que aprofiteu al màxim els productes, i que mireu, sempre que sigui possible, de minimitzar els residus generats. En definitiva, el que ja estem cansats de sentir: reduir, reutilitzar i reciclar.

Agenda


Cada any, Flora Catalana ofereix una gran varietat de cursos de formació relacionats amb la botànica i la biologia. Són molt adequats per aquelles persones que tinguin interès per aquests temes però mai hagin tingut l’oportunitat d’iniciar-s’hi. Aquest any, un servidor tindrà la sort de participar-hi impartint el Curs d’introducció a l’ecologia. Si teniu interès, a la següent pàgina trobareu tota l’oferta de cursos:


http://www.floracatalana.cat/drupal843/aprendre/cursos/cursos


El dissabte 28 de gener, Flora Catalana organitza una sortida botànica per descobrir els teixos de l’Obac. Els teixos són arbres antics, que ja existien al juràssic, de creixement molt lent i extremadament longeus. Són relativament rars, a la serra de l’Obac tenim la sort de trobar-ne uns quants, alguns d’ells d’edat i port considerable. Trobareu tota la informació a: http://www.floracatalana.cat/drupal843/node/16641. Si hi teniu interès però teniu dificultats per arribar al punt de trobada, contacteu-nos escrivint a abistue@naturaibiologia.cat.


A Senderisme Jove, ara les excursions les trieu vosaltres! Per tal d’afavorir la participació de les persones interessades, us donem l’opció d’escollir els dies que us vagin millor i les rutes que més us interessin. No dubteu a fer-hi una ullada i dir-hi la vostra! Trobareu el formulari i tota la informació de com fer-ho a https://www.naturaibiologia.cat/senderisme.html