S’acosten les eleccions municipals, tot i que encara ens falten ben bé 3 mesos per votar. Mirem el calendari:

  • 3 d’abril      Decret de convocatòria
  • 4 d’abril      Publicació del decret al BOE
  • 10 d’abril     Publicació del cens i  consultes del poble per si hi ha errors
  • 15 d’abril     Termini per presentar coalicions electorals
  • 17 d’abril     Finalització de les consultes del cens
  • 24 d’abril     Termini perquè els partits presentin candidatures a la J.E.
  • 26 d’abril     Publicació de les candidatures
  • 29 d’abril     Sorteig de les meses electorals
  • 2 de maig     Ratificació i publicació de  les candidatures proclamades
  • 8 de maig     Últim dia per demanar el vot per correu
  • 12 de maig   Inici de la campanya electoral
  • 21 de maig   Termini per rebre la documentació del vot per correu
  • 23 de maig   Finalització de la possibilitat de difondre sondejos electorals
  • 24 de maig   Termini per emetre el vot per correu
  • 26 de maig   Finalització de la campanya electoral
  • 27 de maig   Jornada de reflexió
  • 28 de maig   Eleccions municipals

A la gent del carrer li costarà, i molt!, memoritzar aquest calendari. No pas als polítics que tenen els seus assessors a l’aguait per no incorre en cap irregularitat. De fet, i a no ser que es vulgui votar per correu, l’única dada que importa al poble és la del dia de la votació. Però no estaria de més que a més a més de les promeses electorals, els polítics (i enteneu que hi afegeixo els partits) informessin periòdicament al poble d’aquest calendari com d’altres qüestions alíquotes derivades del Sufragi Universal, és a dir: “Del dret a vot de tota la població adulta d’un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social”.

Ja no ens estranya (fa tants anys que passa) que la campanya electoral, tot i estar circumscrita als 15 dies anteriors al dia de la votació, comenci, no pas uns dies abans sinó uns mesos, força mesos abans. Els primers símptomes són quan els polítics abandonen els seus càrrecs, aquells càrrecs pels qual el poble els va escollir, per dedicar-se exclusivament a la seva campanya electoral. Seria impensable i segurament punible que un professor deixés els seus alumnes a mig curs per fer el mateix. I això extrapoleu-ho a qualsevol àmbit professional.

Per tant, assumit pel poble que durant ben bé 6 mesos (i potser em quedo curt) ens bombardejaran amb proclames electorals, amb l’habilitat es clar d’ometre o demanar el vot, cosa que no és legal fins els dies oficials de campanya, i veient com proliferen les obres públiques promeses de fa 4 anys perquè els balanços de la gestió política puguin, si més no quadrar, la funció del poble és: escoltar, escoltar i escoltar.

I els polítics, escolten?

Aquest article podria seguir analitzant fil per randa l’actuació dels governs i els polítics de torn davant les demandes del poble quan aquest s’ha manifestat: als carrers, o a les cues i hores d’espera per ser atesos en la sanitat, l’administració, l’ensenyament, etc., però crec que és endebades i l’únic que se m’acut és que una bona manera de pagar els polítics amb la mateixa moneda fora deixar d’escoltar-los amb una sonora abstenció el dia de la votació, i fixeu-vos que dic “sonora” perquè potser així els polítics faran allò que cal fer per escoltar: “Aplicar atentament la orella per percebre remors, paraules, etc, i fer atenció a allò que diu (algú)”. El poble?

I si passés? I si, per exemple, hi hagués una abstenció de més del 80% en unes eleccions, què passaria? Tècnicament res. Moralment hauria de remoure les consciències d’aquells que baixen a l’arena de la política, per esbrinar que s’està fent malament. I també la consciència del poble que, com borrecs cap a la cleda, desfilem cada quan toca, vers l’urna dels amansits. 

Ignasi Roda