Altres millor que jo podran parlar del bellaterrenc Jordi Casellas, del seu tarannà i la seva vida. Ell era dels grans, de la colla dels grans d’aleshores i els 5 anys que ens separaven (parlo dels anys 60) me’l feien poc accessible. Però el seu estil, la seva figura, pulcre, elegant, com un dandi, no em passava desapercebuda, ni a mi i, n’estic segur, a tot el veïnat d’aleshores.
Altres, millor que jo podran explicar-vos com van arribar els Casellas a Bellaterra, però de ca’ls Casellas si que me’n recordo. Si més no de la façana o, millor dit, del gran voladís que cobria la porta d’entrada en forma de mitja circumferència, enlairada per poder veure els llums d’ull de bou i, si no recordo malament, la fusteria del dessota. Us ho dic ara: em semblava una boca que se’m volia engolir. Allò era ca’ls Casellas i malgrat el temps passat i el fet que ara sigui un centre de salut i osteopatia, no fa que perdi aquella identitat d’aleshores, com no la perden altres cases de noms familiars de bon arrelament local.
Altres millor que jo podran explicar-vos coses ben properes al Jordi, com la seva dona, la Joana Tamburini, que la recordo vital, decidida i seductora. Avui, 20 de febrer, l’he abraçat i de cop i volta un devessall d’imatges m’han vingut, perquè feia molt de temps que no ens veiem. I m’ha dit que avui precisament, el dia que se n’ha anat a passejar la seva elegància per qui sap els llocs, el Jordi complia 75 anys.
L’aniversari i la mort conflueixen tancant el cercle que és cadascuna de les nostres vides. I dins del cercle, talment un àtom, es mouen en revel·lia protons i neutrons, potser records que s’expandeixen i eixamplen el cercle, més i més i…, de cop, tot s’atura i alhora perdura. El filòsof grec Demòcrit deia “que els àtoms són infinits en nombre, no creats i eterns”. Del Jordi conservarem i recuperarem el que és la vida mateix, car sense aquesta idea perdurable pels qui resten, les nostres vides no tindrien sentit.
Ignasi Roda
