Avui hem acomiadat a Jordi Caselles Riba, un bellaterrenc que va ser referència als anys 60 per molts joves que veiem en ell “l’enfant terrible” (18 anys) esvelt que portava les noies de cap i que tenia un fer que els més joves com jo (14 anys) admiràvem, també pel seu tarannà esportiu, destacant amb tennis i futbol que dominava plenament i era una meravella veure’l jugar.
Vull fer esment que ja des d’aquells anys de joventut la seva “xicota”, la Juana Tamburini, ha estat la gran dona de la seva vida amb un gran amor mutu, sobretot en aquests últims anys en que la vida no els ha estat plegada de flors i violes.
Tenim en la nostra memòria uns quants esdeveniments personals i familiars molt durs que els varen acompanyar els darrers vint anys de la seva vida, els seus amics i família no ho oblidem i entenc vàrem estar solidàriament al seu costat.
Les últimes vegades que vàrem coincidir fou en el Club Bellaterra, jugant amb els seus companys inesperables les llargues partides de dòmino de tarda, amb la beguda corresponent i sortint a fumar, no cal dir-ho, de tant en tant a la porta del Bar del Club.
Ens ha deixat un referent de Bellaterra que juntament amb el seu germà, Josep Ramon Caselles que malauradament ja vàrem fer el seu comiat fa uns quants anys, van ser impulsors del pas d’una Bellaterra d’estiueig a una Bellaterra feta poble, ja que el seu amor per l’esport i sobretot al Club Bellaterra tingueren una especial rellevància i lideratge.
Adéu, bon amic, que la terra et sigui lleu, i que sàpigues que tots els teus amics i amigues de Bellaterra estaran al costat la teva dona, la Juana, i el teu fill Jordi, recordant tots aquells moments que entre tots vam i vàrem fer-te feliç aquí a la bella, i ara ja potser més vella Bellaterra.
