Recentment vaig veure la notícia de que a Catalunya s’ha disparat el nombre d’espècies invasores els darrers anys. Alguns considerareu des del primer moment que això és una mala notícia. D’altres, m’hi he trobat, no veuen quin problema hi ha, i pot arribar a costar més del que sembla argumentar-ho. En un temps globalitzat, on les persones són ciutadanes del món, quin mal hi ha en que passi igual amb les plantes i els animals? Al final, tothom busca el seu lloc, i quin problema hi ha en que a Catalunya hi habitin espècies d’Àsia o Amèrica? No tenen el mateix dret que les espècies autòctones? A aquesta conclusió es pot arribar a partir d’alguns corrents de pensament cada dia més hegemònics, encara que no sempre correctes o aplicables a qualsevol situació.
El primer d’aquests pensaments erronis seria la visió antropocèntrica, posar l’ésser humà al centre de tot, com a referència i mesura de tota la realitat. Derivat d’això, apareixen les visions que volen humanitzar la natura. Això s’ha fet des de fa segles amb les conegudes faules, tot i que gosaria dir que abans es comprenia millor que ara que aquelles personificacions eren metàfores i no s’havien de prendre al peu de la lletra. El món natural té lleis i dinàmiques que a vegades no acabem d’entendre. Tampoc acaba de ser fidel a la realitat la idea d’una natura idíl·lica, amb tots els animals sempre en pau i harmonia. A la natura hi ha carnívors i depredadors, hi ha parasitisme, hi ha lluites entre membres de la mateixa espècie pel territori, pel menjar o per aparellar-se. No és res de mal, al contrari, quan et submergeixes en el món de l’ecologia vas veient cada vegada més com de meravellós és aquest ordre natural, complex, dinàmic, però alhora estable i equilibrat. Una lliçó que podríem extreure de la faula és que hi ha vida més enllà de nostra societat humana i del nostre marc mental. Cada cosa al món té el seu ordre i la seva manera de funcionar.
Una altra visió que pot portar a error és el relativisme. Pensar que tot és relatiu. Si a Catalunya tenim crancs americans, no passa res, no és ni bo ni dolent. Ocupen un espai com l’ocupaven els crancs de riu autòctons. Però això no és ben bé així, els ecosistemes tampoc són com les ciutats humanes, un simple espai ocupat per individus que van més o menys a la seva, interactuant entre ells amb més o menys freqüència. Els ecosistemes són com màquines de precisió, dissenyades amb un funcionament concret al llarg de milers d’anys. Els animals i les plantes coevolucionen, en un procés lent i continu, les preses desenvolupen millores per sobreviure i els depredadors alhora es posen al dia per poder seguir alimentant-se. Milions de petits canvis es van produint de forma constant, movent-se perquè tot segueixi estable. Tot ocupa el seu lloc i la seva funció. Si a una màquina que funciona d’una manera li col·loques una peça que has agafat d’un altre lloc i que no encaixa de cap manera, probablement deixarà de funcionar bé. No és relatiu.
Posem uns quants exemples. Comencem amb el mosquit tigre. Aquest potser és el cas amb què ens posaríem d’acord abans, estaria millor al seu lloc d’origen. Perquè ens afecta i condiciona negativament de forma molt directa. Però a més de ser molestos, els mosquits són vectors potencials de diverses malalties, com ara la malària. Per tal de controlar els mosquits, en molts punts d’aigua s’hi han alliberat espècies exòtiques de peixos, com ara la gambúsia, que actualment es troba quasi per tot arreu. Aquests peixos, però, a part de les larves i ous de mosquit es mengen molts altres invertebrats, ous i capgrossos d’amfibis… Això sol acabar portant a la desaparició d’espècies i a l’empobriment dels ecosistemes aquàtics, que passen a ser simples basses pràcticament sense vida. La falta de microherbívors aquàtics fa que les algues proliferin excessivament i enterboleixin l’aigua, fent que molts organismes ja no hi puguin viure. Les larves de mosquit, però, sí que hi segueixen proliferant, ja que són molt resistents, i ara, a més, sense competidors ni depredadors.
En el cas del cranc de riu americà, molt estès a la major part de cursos d’aigua del nostre entorn, és transmissor d’una malaltia que resulta mortal pel cranc de riu ibèric, fet que l’està portant al marge de l’extinció. Com que entenc que el cranc potser despertarà poca empatia entre molts lectors, es pot apuntar que un cas similar passa amb els esquirols. L’arribada a Anglaterra de l’esquirol gris americà (Sciurus carolinensis), el típic que es veu a Central Park a les pel·lícules, ha causat un gran retrocés de l’espècie europea (Sciurus vulgaris), a causa de la transmissió d’un virus mortal i molt desagradable conegut com a squirrelpox.
En el cas de les plantes, les espècies invasores, com el Carpobrotus o el Senecio poden posar en perill espècies vegetals poc abundants, pròpies d’ecosistemes fràgils com els penya-segats i les codines. En d’altres casos, poden suposar la substitució d’espècies que afavorien la presència d’animals per d’altres que no els aporten res i poden acabar generant autèntics deserts de biodiversitat. És el cas de la canya i l’ailant. Aquest cas el trobem en molts dels torrents de Bellaterra.
I acabaré exposant un darrer cas molt il·lustratiu. El llac Victòria és la major massa d’aigua dolça d’Àfrica i la quarta del món. Fa anys era un ecosistema amb una gran biodiversitat, on s’hi podia trobar un gran nombre d’espècies de cíclids, un gènere de peixos tropicals. Aquest ecosistema era la base de l’economia de la majoria de pobles que vivien a tocar del llac. Cap el 1950, al llac s’hi va introduir la perca del Nil, una espècie de peix més gran, productiva i valorada en el mercat internacional. La perca, però, és un depredador voraç, que va començar a depredar un gran nombre d’espècies de cíclids i a deixar-ne moltes altres sense font d’aliment. Fruit d’això, des de llavors han desaparegut més de 200 espècies de cíclids. A més, després d’una primera expansió que va durar anys, la productivitat del llac va començar a disminuir, afectant també la perca, que cada vegada troba menys aliment. Aquesta invasió biològica té un paral·lelisme amb l’econòmica. La pèrdua de productivitat del llac ha fet que molts pescadors ja no es guanyin la vida. Alhora, a diferència del que passava amb els cíclids, les perques es venen en bona part al mercat internacional, a preus poc justos, generant un greu empobriment de la zona. Aquesta situació és la que s’il·lustra a “El malson de Darwin”, una pel·lícula-reportatge que mostra amb molta claredat com ecologia, economia i justícia social solen anar de la mà. Darwin havia desenvolupat la teoria segons la qual, la vida tendeix a diversificar-se, amb l’aparició d’espècies adaptades a certes condicions del medi que les envolta. En aquest cas, però, l’arribada d’una espècie forània, d’hàbits generalistes i sense cap adaptació concreta semblava imposar-se a aquell ordre, destruint com si res un sistema en equilibri que s’havia desenvolupat al llarg de milers d’anys.
Agenda i notícies:
Us heu fixat, anant pel bosc, que hi ha indrets on s’ha arrasat amb el llentiscle? Amb el següent vídeo, Flora Catalana ens ajuda a conèixer millor aquesta planta tan present als nostres boscos i entendre la problemàtica que hi ha darrere d’aquest espoli que està patint des de fa anys.
Diumenge 26 hi va haver una manifestació important a Sabadell en contra del 4t cinturó, projecte reactivat recentment i que afecta de ple el Vallès. A continuació podeu trobar més detalls:
Ara que s’acosten eleccions municipals, la Xarxa per a la Conservació de la Natura ha elaborat un llistat de 20 accions estratègiques per a tots aquells grups municipals que les vulguin incorporar al seu programa, atesa la importància cabdal que tenen els governs locals en la conservació de la natura i la lluita contra el canvi climàtic. En podeu veure tots els detalls al següent enllaç: https://xcn.cat/actualitat/propostes-politiques-municipals-per-la-conservacio-de-la-natura-2023/
Els dies 24 i 25 de març tindrà lloc el Bioblitz de la UAB, que ja es va realitzar l’any passat. A part de col·laborar en l’obtenció de dades valuoses sobre la biodiversitat del nostre entorn, és una molt bona ocasió per aprendre més sobre la natura, gràcies a les diferents activitats que es realitzen en camps com l’entomologia, l’herpetologia, l’ornitologia o la botànica, dirigides per experts en les diferents matèries.
Cada any, Flora Catalana ofereix una gran varietat de cursos de formació relacionats amb la botànica i la biologia. Són molt adequats per aquelles persones que tinguin interès per aquests temes però mai hagin tingut l’oportunitat d’iniciar-s’hi. Aquest any, un servidor tindrà la sort de participar-hi impartint el Curs d’introducció a l’ecologia. Si hi teniu interès, a la següent pàgina trobareu tota l’oferta de cursos.
A Senderisme Jove, ara les excursions les trieu vosaltres! Per tal d’afavorir la participació de les persones interessades, us donem l’opció d’escollir els dies que us vagin millor i les rutes que més us interessin. No dubteu a fer-hi una ullada i dir-hi la vostra! Aquí trobareu el formulari amb tota la informació de com fer-ho.
