La creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va ser fruit de l’acord al qual van arribar el veïnat de Bellaterra i el govern de Toni Morral a l’Ajuntament de Cerdanyola, qui va apostar per crear una administració pròpia l’any 2010, intentant paliar així les demandes d’autogovern del barri. Fins a dia d’avui, han estat diversos els alcaldes cerdanyolencs que han hagut de treballat colze a colze amb l’EMD de Bellaterra i amb qui hem parlat des de BellaterraDiari, com ho són el mateix Toni Morral (ICV), pare fundador de l’EMD, o Carme Carmona (PSC) qui va viure i veure els primers anys de vida de l’EMD. Ara, seguint amb aquest cicle d’entrevistes parlem amb l’excalcalde Carles Escolà, qui va succeir Carmona i governar amb el grup municipal de Compromís per Cerdanyola, durant els anys 2015–2019.
Com van evolucionar les relacions entre les dues administracions durant el seu mandat? Quins reptes es plantejaven per Bellaterra? Com valora la tasca de l’EMD ? Un seguit de claus que ens respon l’exalcalde cerdanyolenc en aquesta entrevista.
Com valora la seva tasca com alcalde?
Penso que ens va tocar un moment complicat políticament: un plenari molt fragmentat on costava arribar a majories, però alhora en un context força interessant en l’àmbit nacional amb tot el que va girar al voltant de l’1 d’octubre, que va facilitar moltes coses, però també va obstaculitzar-ne d’altres, especialment en poder sumar majories molt conjunturals.
No és l’escenari en què algú s’imagina que li tocaria governar: va ser molt complex i en minoria, però estem molt orgullosos perquè vam obrir molts camins que sempre ens havien dit que era impossible transitar, de fiscalitat progressiva, planificació d’infraestructures i inversions que necessita la ciutat i hi va haver canvis en les maneres de fer que, de fet, encara continuen pel que fa a les inversions. Pràcticament, totes les inversions que es continuen fent a la ciutat ara són inversions treballades, planificades i elaborades per nosaltres.
Per tant, jo crec que la valoració en termes de bé comú és molt positiva, sí que és cert que per les nostres posicions polítiques en concret, no va sortir com ens hauria agradat.
“Nosaltres vam intentar canviar la dinàmica que s’havia instal·lat a la ciutat en relació amb l’EMD: una dinàmica que consideràvem i seguim considerant força tòxica pel conjunt de la ciutadania, però molt rendible pel conjunt d’actors polítics que jugaven aquest joc”
I pel que fa a Bellaterra?
Nosaltres vam intentar canviar la dinàmica que s’havia instal·lat a la ciutat en relació amb l’EMD: una dinàmica que consideràvem i seguim considerant força tòxica pel conjunt de la ciutadania, però molt rendible pel conjunt d’actors polítics que jugaven aquest joc.
Per una banda, pel PSC el discurs “antibellaterra”, jo crec que no els funcionava, però ells consideraven que sí i, en tot cas, el van jugar molt. Històricament, sí que els havia funcionat, però al final els va desgastar i, per l’altra banda, Gent per Bellaterra, la figura del Ramon Andreu: aquest fals conflicte, perquè a la pràctica acabaven defensant posicions polítiques molt similars, però sí que hi havia un acord, el que s’anomena un “equilibri de Nash”. A les dues parts els funcionava bé el conflicte i, per tant, el mantenien.
El Ramon Andreu sempre ha jugat a mantenir el conflicte viu. Nosaltres vam voler jugar una estratègia diferent – reformar les bases de l’EMD, que creiem que és legítim i raonable i tenim el bagatge de veure com havia funcionat en els anys anteriors, amb algunes coses que funcionaven o d’altres problemes que havíem detectat.
Veient el funcionament dels anys anteriors, vam apostar per canviar les bases i fer-ho de forma acordada i, per tant, tancar un conflicte que no tenia cap mena de sentit i en el qual nosaltres no volíem entrar, perquè no pensàvem que fos positiu per la ciutat ni políticament per nosaltres no ens aportava res, només li aportava alguna cosa a qui volia i vol viu el conflicte.
Inicialment,Gent per Bellaterra no es creien que això pogués avançar i van jugar la partida, però quan van veure que avançava de veritat i realment estàvem negociant de forma adequada van prendre la decisió que allò no podia continuar i van treballar activament per fer-ho naufragar.
Així, vam arribar a un punt en què vam veure que no hi havia interès per l’altra banda per arribar a un possible acord. Vam fer una proposta que no acceptaven, tot i que mai van arribar a dir-nos un “no”, sempre intentaven buscar problemes, rebentar debats. Si una de les parts no té voluntat, és impossible arribar a un acord.
“El Ramon Andreu sempre ha jugat a mantenir el conflicte viu. Nosaltres vam voler jugar una estratègia diferent (…) però, quan van veure que realment estàvem negociant de forma adequada, van treballar activament per fer naufragar l’acord”
Parlem d’aquesta revisió del conveni de l’Ajuntament amb l’EMD de Bellaterra. Què proposàveu exactament?
Nosaltres, d’acord amb la normativa que marca quines competències pot tenir una Entitat Municipal Descentralitzada, vam estudiar quines era realment possible de transferir. I a partir d’aquí vam intentar arribar a acords, deixant la porta oberta per veure quines es podien transferir en un futur.
Parlem, per exemple, de la gestió sobre l’espai urbà o l’enllumenat, que era una reivindicació històrica, com la seguretat. Nosaltres teníem molt clar que la competència de seguretat era una qüestió dels mossos i de la policia local, el que no podíem acceptar és que hi hagués una policia segregada, però sí que vam arribar a un seguit de compromisos per garantir que hi hagués una presència policial. Fins i tot vam ampliar la plantilla de policia local per garantir el servei.
Alhora, nosaltres plantejàvem que es pogués supervisar bé tot allò que es feia a l’EMD, perquè teníem seriosos dubtes de com es gestionaven les coses allà: hi havia molta adjudicació a dit, sense entrar a valorar si s’ajustava o no a la llei, però hi havia coses èticament qüestionables.
“Alhora volíem supervisar bé tot allò que es feia a l’EMD, perquè teníem seriosos dubtes de com es gestionaven les coses allà: hi havia molta adjudicació a dit i coses èticament qüestionables”
No només vam estar el govern municipal i l’EMD a la taula de negociació, sinó que també van participar-hi els grups amb representació a l’EMD, Esquerra i Convergents, a més d’altres grups municipals de Cerdanyola. No només era una proposta de Compromís de Cerdanyola, sinó que tenia un ampli consens al ple i, per tant, d’haver-se arribat a un acord i s’hauria aprovat.
Com que no es va poder aprovar perquè no hi havia voluntat política per part de l’EMD, vam dedicar-nos, dins les nostres possibilitats, a resoldre qüestions i plantejar inversions necessàries històricament directament des de l’Ajuntament, perquè la voluntat de l’EMD era mantenir un conflicte que tants bons resultats li ha donat a Gent per Bellaterra.
Creus que l’EMD era la millor fórmula per atendre les particularitats de Bellaterra?
És un debat massa teòric, al final, quan vam arribar nosaltres ens vam trobar l’EMD i, per tant, la nostra premissa era clara. Havíem vist en què funcionava i en què no i sobre aquesta situació era sobre la qual havíem de treballar.
No sé si és la millor fórmula, però nosaltres sí que creiem que s’havien de buscar els mecanismes per apropar al màxim les decisions polítiques a la ciutadania i des d’aquesta perspectiva ens semblava positiu.
També és cert que s’acostuma a confondre EMD i Gent per Bellaterra. Que no ens agradi la forma que té de gestionar el Ramon Andreu i Gent per Bellaterra – que a mi em sembla que és un desastre -, no vol dir que l’EMD sigui un instrument que no sigui vàlid.
“Que no ens agradi la forma que té el Ramon de gestionar Bellaterra – que a mi em sembla que és un desastre – no vol dir que l’EMD no sigui un instrument vàlid”
Creus que és funcional l’EMD de Bellaterra, tenint en compte que segueix tenint les mateixes competències i diners que se li van transferir ara fa 12 anys?
Bé, jo penso que seria funcional tenir una EMD que funcionés d’una altra manera: que servís per apropar les decisions polítiques a la ciutadania. Ara l’únic que fa és controlar una part del pressupost municipal, però no hem de confondre els actors polítics que gestionen una institució, amb la institució mateixa.
Pensem que una ciutat com Cerdanyola amb 60.000 habitants té una realitat socioeconòmica bastat heterogènia i és veritat que no és el mateix Bellaterra, Les Fontetes o la Zona del Centre. Aleshores, utilitzar les diferències socioeconòmiques per dividir és contraproduent.
De fet, un dels nostres objectius era aplicar polítiques per redistribuir la riquesa i això no entra en col·lisió en què hi hagi una EMD, sinó amb determinades posicions polítiques més regressives que defensen que l’Ajuntament disposi de menys recursos i, per tant, pugui fer menys polítiques en benefici de tothom.
Sempre hem plantejat que l’Ajuntament ha de tenir tants recursos com pugui, però que la recaptació s’ha de fer de forma progressiva: qui més tingui, més ha d’aportar i qui menys tingui, menys ha d’aportar. Nosaltres vam obrir camins en aquesta direcció: a través de l’Impost de Béns Immobles (IBI) o la tarifació social.
Així i tot, estàveu d’acord amb que el pressupost de l’EMD pogués multiplicar-se per 3.
Nosaltres creiem que el pressupost d’una institució ha de ser en relació amb les competències que tingui. El que no té sentit és tenir una institució amb unes competències, però que no tingui pressupost per poder-les exercir. Això és una cosa que en l’àmbit autonòmic coneixem molt bé i a escala municipal passa el mateix.
Si l’enllumenat públic ha de ser una competència que ha de gestionar l’EMD, hi ha d’haver uns recursos que permetin fer-ho. Ara bé, aquests recursos han de servir per gestionar una determinada competència, però no pot ser que es destinin a alguna altra cosa que interessi més en una conjuntura concreta i després es culpi a l’Ajuntament. Això amb el manteniment de l’espai públic ha passat a Bellaterra. Si ho hagués gestionat Bellaterra i no a través d’empreses privades – com ha fet – hauria funcionat molt millor i hi hauria millores palpables per la població.
Ara mateix desconec si funciona així, però durant la meva legislatura i abans, es tractava d’una concessió a una empresa provada. No es va fer cap esforç per fer una petita brigada pública de l’EMD. Parlem de manteniment, no d’inversions. Si s’ha de reformar un carrer, una institució pública no pot tenir el personal per fer-ho, això ja és una opció política. Nosaltres pensem que els serveis públics s’han de gestionar públicament i t’estalvies pagar el benefici empresarial, que pot servir per revertir directament a la ciutadania.
“Si el manteniment de l’espai públic l’hagués gestionat l’EMD de forma pública hauria funcionat molt millor i hi hauria millores palpables per la població”
El mateix va passar amb les càmeres de videovigilància. Va ser una iniciativa inicialment privada que després es va traspassar a la policia local.
Sí, o la instal·lació de pilones. A més, això es va fer d’una manera que nosaltres creiem que és irregular. Van acabar als jutjats, que van obligar a baixar pilones, perquè a més interrompien el trànsit.
Recordo, fins i tot, una revetlla de Sant Joan en què hi va haver un petit incendi a la zona de Terra Nova i no podien passar els bombers perquè hi havia unes pilones. Per sort, no va anar a més i es va poder arreglar, però podria haver passat alguna cosa, perquè algú va decidir que per un carrer determinat només podia passar qui ell decidís.
El que nosaltres pensem és que l’accés d’una part de la ciutat no pot estar restringit al criteri d’una persona. Si l’objectiu és regular competències d’ordenació del trànsit, perquè era una via urbana que s’acabava convertint en una via interurbana, aleshores plantegem solucions que posin remei a aquests problemes, però no utilitzem com a excusa una situació real per convertir allò en un feu privat, com va passar amb la famosa zona verda. S’utilitzaven problemàtiques reals que anaven en contra de l’interès comú.
Per això, nosaltres pensàvem que tot això s’havia de resoldre via un nou conveni. De fet, es va fer una feinada impressionant a l’Ajuntament, juristes i tècnics de diferents àmbits avalada per la mateixa Direcció General d’Administració Local, però, com deia abans, no hi va haver una voluntat final d’arribar a un acord, perquè aleshores s’acabava el conflicte. Un conflicte que era molt útil per Gent per Bellaterra: la seva estratègia per mantenir-se al govern és sostenir aquest conflicte i anar tirant benzina al foc quan calgui.
Per tant, no va ser una retallada d’últim moment la que va impossibilitar la firma d’aquest nou conveni?
Jo entenc que ells facin la seva lectura, però la realitat és la que és. Les negociacions es van fer amb l’aval de la Direcció General d’Administració Local que, fins i tot, va acabar tocant la cresta al Ramon Andreu.
Fins i tot ens havíem trobat amb reunions en què arribàvem a un acord i quan arribava el moment de dir-nos adéu, el senyor Ramon Andreu s’aixecava i deia: “De tot això que hem parlat, no hi estem d’acord”.
També hi venien altres vocals de l’EMD com el Quim Oltra o el Jordi Macarulla, els hi podeu preguntar, que ells avalaven el procés. Els altres grups polítics de l’EMD també van ser presents a les trobades, a més d’altres sectors de Cerdanyola. Hi havia una proposta amb cara i ulls que no la van voler acceptar.
Vist que no hi havia voluntat d’acord, ens vam dedicar a gestionar les qüestions del dia a dia de l’EMD.
“A Bellaterra s’utilitzaven problemàtiques reals, però les solucions que proposaven anaven en contra del bé comú”
Com valora l’escenari que es planteja davant les eleccions municipals, tenint en compte aquesta proposta d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat que el govern de l’EMD ha posat sobre la taula?
Jo crec que forma part del mateix: la idea és mantenir un conflicte d’alguna manera. Tot va iniciar amb la idea de crear un municipi nou, una idea que no tenia ni cap ni peus, però interessava per anar creant un conflicte. La següent fase va ser intentar impedir que hi hagués un acord per crear un nou conveni i ara entenc que, quan s’ha acabat el recorregut per aquesta via, es planteja això.
Sempre es planteja un demà que no arribarà i que permet seguir mantenint el conflicte. El discurs de “Cerdanyola ens té abandonats” és molt fàcil de legitimar quan el conflicte està viu. En aquest sentit, aquesta estratègia és un èxit, però en el fons no resol el problemes, el que cal és dialogar.
FOTO PORTADA: L’exalcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, durant l’entrevista | Aina Sanllehí Galera
