El 8 de març és una data assenyalada pel moviment feminista, una jornada de lluita i reivindicació que se celebra en molts països i ciutats. Quines són les reivindicacions que es posaran sobre la taula enguany? En quin estat es troben les demandes dels moviments feministes? Quin paper té el feminisme a pobles com Bellaterra? 

Ens ho explica Silvia Carrasco, presidenta de l’associació Feministes de Catalunya, doctora en antropologia, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i responsable del grup d’investigació EMIGRA sobre infància, educació i migracions. 

Silvia, quines són les reivindicacions del moviment feminista aquest 8-M?

Estem en un dels pitjors moments pel moviment feminista, en comparació a les grans manifestacions que hi va haver anys anteriors per l’agressió de la manada, d’aquella manada que s’ha multiplicat, perquè sembla que hi hagi una multiplicació d’aquella agressió sexual de l’any 2018. De les manifestacions d’ara fa 5 anys vam passar a un govern progressista que tot el dia té el feminisme a la boca, però que, tot i així, ha coincidit amb un retrocés en els drets de les dones.

És un 8 de març molt trist, molt decebedor pel moviment feminista i crec que parlo en nom de totes les organitzacions amb les quals estic en contacte, com a presidenta de Feministes de Catalunya i com a membre de la plataforma estatal de confluència del moviment feminista.

“Estem en un dels països on hi ha més explotació sexual del món”

Tenim la Llei del Només Sí és Sí, amb la reducció de penes de violència sexual que arriba pràcticament a 500 casos. A més, aquest govern no ha avançat res malgrat les mil manifestacions i demandes. Nosaltres hem fet una proposta de Llei d’Abolició de l’Explotació Sexual a casa nostra, que és un dels països on hi ha més explotació d’aquest tipus del món. A més, molts representants estan descaradament fent propaganda d’alguna cosa que, per sort, encara és il·legal a Espanya, que és l’explotació reproductiva, els ventres de lloguer. A tot arreu parlen del dret a ser pares, com si fos alguna cosa altruista, no importa que estiguis explotant dones pobres d’arreu del món.

El remat final és que el recompte de víctimes de violència masclista de l’any 2022 és una desgràcia. Són 99 dones. S’han de comptar bé. No són només les que diu la Llei Integral de la Violència Masclista del 2004, quan hi ha hagut una relació de parella o exparella, sinó tots els feminicidis de dones en mans d’homes.

De fet, acabem d’inaugurar una exposició a Barcelona, que convido a tothom a visitar, a l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, que es diu “Les 99 que ens falten” i estem veient que les mesures que s’havien d’aplicar no s’han aplicat i apareix la secretària d’estat Angela Rodríguez somrient als mitjans i a les xarxes dient que no saben què ha passat amb 80 milions d’euros que no poden justificar i, en canvi, veiem la manca dels diners que eren per lluitar contra la violència masclista procedents del pacte d’estat de 2017.

Serà un any de protesta contra el govern. Des de Feministes de Catalunya reivindiquem la necessitat de reprendre l’agenda feminista per part de tots els governs. Estem denunciant un retrocés històric. Des del franquisme no anàvem tan enrere en temes de polítiques en els drets de les dones.

“S’han imposat d’una manera molt bèstia els valors individualistes i neoliberals en els quals tot pot ser objecte de compra i venda”

Creus que aquest escenari que consideres tan decebedor en l’àmbit polític també coincideix amb la fragilitat actual dels moviments socials després de la pandèmia?

Jo crec que el moviment feminista es va enfortir justament quan vam començar a veure tot el que ens venia a sobre. S’estan debilitant molts moviments socials, la gent no s’afilia als sindicats, s’ha imposat molt l’individualisme de cadascú per buscar-se la vida i no buscar més bones condicions per tothom o el bé comú. Això s’ha instal·lat, però, en canvi, en el moviment feminista hi ha cada vegada més dones i cada vegada més joves afiliades a grups que se’ns apropen. 

Em sembla que té a veure amb el fet que s’han difós els valors neoliberals, considerant que qualsevol cosa, incloses les persones, es poden comprar i es poden vendre i això sí que és un retrocés enorme. S’han imposat d’una manera tan bèstia els valors individualistes i neoliberals en els quals tot pot ser objecte de compra i venda, que el primer que es compra i es ven són els cossos de les dones. 

L’altre dia, a la gala dels Goya, es va aixecar tota la platea aplaudint a un noi a qui li van donar el premi a millor actor revelació, perquè interpreta un personatge minusvàlid que acaba pagant a una dona que no té diners per tenir relacions sexuals. Perquè això sigui possible una dona ha d’estar explotada sexualment, una dona que no té ganes de tenir relacions sexuals amb aquest noi i tothom ho troba normal. 

L’únic moviment que planta cara a aquests valors neoliberals és el moviment feminista. Els sindicats i partits estan comprant tot això, encara que es diguin progressistes o d’esquerres. 

Com s’articulen en territoris més petits i en l’àmbit local el moviment feminista, en pobles com Bellaterra o els municipis dels seus voltants?

Nosaltres estem tenint moltes sorpreses. És veritat que és molt més difícil articular-se en territoris petits, però estem tenint moltes bones sensacions, perquè, per exemple, a la meva organització som més de 100 dones de tot el territori, d’una gran diversitat de pobles. 

Elles ens expliquen que els costa molt, però alhora als petits pobles hi ha menys discursos contraris al moviment feminista i, per tant, més capacitat de maniobra, d’organització. Com que hi ha menys actes i xerrades, qualsevol cosa és més benvinguda. Ens demanen moltes conferències. 

És a dir, s’està movent. No és fàcil, però té l’avantatge que no té una contrapartida dura en una altra línia que es faci dir feminista, però realment promogui valors neoliberals. La veritat és que és una esperança. 

S’està rearticulant, perquè si una cosa és claríssima és que les dones estan fartes. Pel que fa a l’agenda local no hi ha els mateixos discursos, però això justament s’ha d’utilitzar com un avantatge. 

“És bàsic que els pobles tinguin una connexió amb el moviment feminista a escala global”

Creus que és important que els pobles tinguin una connexió amb els moviments feministes?

Sí, jo crec que és bàsic. Ens estem trobant moltes dones que ens diuen “és que ens pensàvem que només érem nosaltres”. Aleshores, en aquest sentit, veure que al poble del costat els passa el mateix i a l’altre també és molt positiu.

Així i tot, no s’han de deixar enlluernar pel que passa a Barcelona, perquè allà i a algunes altres grans ciutats, el moviment feminista és on ha patit més retrocessos. Es reivindica una agenda d’explotació sexual, d’explotació reproductiva, de deixar de dir “dona”. Això de vegades és més difícil de lluitar-ho a Barcelona ciutat. 

Sí que és molt important teixir moviments, per exemple, a tot Catalunya i veure que aquestes reflexions que fem s’estan compartint en altres territoris de l’estat i en l’àmbit internacional. Aquests discursos estan completament vius. 

“El més important és que les dones estiguem unides”

Davant d’aquests obstacles, quina estratègia creus que ha de prendre el moviment feminista?

Jo crec que el més important és que les dones estiguem unides: sumar-se, apuntar-se i estar connectada i inscrita a tot el que s’està fent, el més proper que tinguis a casa teva, una associació feminista catalana, que marqui actes que es fan a tot el territori. Això crea consciència.

En aquests moments es tracta de fer el pas i tornar a militar en el moviment feminista, perquè fins ara havíem confiat en les institucions i són les primeres que ens traeixen. 

FOTO: Silvia Carrasco | Cedida