La que va ser la primera celebració del Dia Internacional de la Dona a Bellaterra, va començar a les 18:30 a la plaça del Pi, on un grup força gran de dones es mesclava amb els homes que havien decidit donar suport a l’acte. En total, unes 100 persones, 80 dones i 20 homes aproximadament, van iniciar una marxa cap a la plaça Joan Maragall.

Un cop allà es va fer un parlament i recitar un poema de Maria Mercè Marçal. “Hereves de les dones que cremaren ahir”, versava el poema “8 de març“, recitat per la veïna Gemma Subirà. Aquestes paraules s’enllaçaven a la perfecció amb el que va dir la presidenta de l’entitat organitzadora, el Fòrum Bellaterra, la metgessa i veïna Chus Cornellana, que deia que: “avui som lliures perquè moltes dones van haver de lluitar en el seu moment”. Aquesta va ser l’essència d’un acte que va fer viatjar als assistents a èpoques passades per entendre el present i mostrar-se units i unides per lluitar pel futur.

La pancarta “Bellaterra amb el Dia Internacional de la Dona”, elaborada pel Taller de Pintura de Bellaterra va guiar la comitiva. La portaven orgulloses dones representants d’entitats locals, totes elles a primera línia.

Ja als peus del Centre Cívic, la presidenta del Fòrum va voler precisar que això últim no era coincidència, sinó que era l’exemple del treball de les dones bellaterrenques que s’havia fet durant molts anys. “Volem mostrar que estem aquí, que estem disposades a col·laborar i ajudar a aquelles que tenen més necessitats que nosaltres”; “que ens preocupen les desigualtats, la violència i que som conscients que juntes serem capaces d’aconseguir objectius”, va dir remarcant la importància de la unió entre les dones del poble.

Amb la innegable atenció dels allà presents, la cap del Fòrum va procedir a fer un repàs històric de l’origen del 8-M: des del tràgic incendi ocorregut el 1908 a Nova York que va suposar la mort de 129 dones treballadores de la indústria tèxtil mentre demanaven millors drets laborals, fins al 1975 quan l’ONU el va declarar com a Dia Internacional de la Dona. Cornellana també va explicar la submissió en l’àmbit legal a la qual estaven sotmeses les dones fins a la dècada dels vuitanta a l’estat espanyol.

La presidenta de l’entitat local no va voler acabar el seu parlament sense agrair la participació de les entitats locals, la presència dels homes que s’havien sumat a l’acte i sobretot a cada una de les dones que “amb la seva personalitat, amb les seves idees i amb les seves creences, però de manera absolutament transversal, es van unir per liderar la marxa”.

A continuació, va agafar la paraula Gemmà Subirà. La veïna va recitar el poema “8 de març”. Les paraules enfilades amb un cordell lila de Maria Mercè Marçal van connectar a la perfecció amb el que s’havia reivindicat amb el parlament anterior, la necessitat de recordar que moltes dones havien lluitat anteriorment per conquistar els drets que actualment es donen per suposats.

L’acte va acabar amb el convit a la sala de dalt del Centre Cívic, organitzat per l’EMD de Bellaterra. Mentre els assistents conversaven, les bellaterrenques més petites van poder berenar i jugar a l’exterior. En el seu parlament, Chus Cornellana va lamentar la poca assistència de jovent a l’acte, però per allà corrien algunes nenes que segur representaran l’esperit d’aquesta jornada en un futur.