Excel·lent la feina la de BellaterraDiari d’entrevistar els diferents alcaldes des del dia que l’EMD de Bellaterra es va constituir. De cada una de les entrevistes se’n pot treure la conclusió de la nefasta gestió que ha fet Gent per Bellaterra i de l’absurditat que suposa que durant 12 anys hagin obtingut el suport majoritari dels bellaterrencs. En un futur caldrà analitzar aquest fenomen sociològic. Però això no serà possible fins que es trenqui aquesta hegemonia i sigui la pròpia institució que faci examen de consciència. L’absurditat del poder rau en creure’s tot allò que executa el poder.

Tornant a les entrevistes, la darrera és amb l’alcalde Carles Escolà. Fixeu-vos que no dic ex. Aquest “prefix llatí que denota que algú ha cessat d’un càrrec, que ja no té una situació de privilegi, de prestigi”, sembla com ex-cusar l’interlocutor de tota acció feta. Qui ha estat alcalde ho seguirà essent tota la vida encara que no ostenti el càrrec, perquè, com tothom, som responsables de les nostres accions i d’elles hem de donar comptes. I, el cert és que encara és hora que hagi sentit cap alcalde fer una auto crítica  sincera, i si en canvi defensar a capa i espasa la seva gestió.

Però no ens embranquem, tot i que el tema dona per un article extens, perquè el que vull és centrar-me en una de les respostes del Carles a la pregunta de BD:

Com valora l’escenari que es planteja davant les eleccions municipals, tenint en compte aquesta proposta d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat que el govern de l’EMD ha posat sobre la taula?

Jo crec que forma part del mateix: la idea és mantenir un conflicte d’alguna manera. Tot va iniciar amb la idea de crear un municipi nou, una idea que no tenia ni cap ni peus, però interessava per anar creant un conflicte. La següent fase va ser intentar impedir que hi hagués un acord per crear un nou conveni i ara entenc que, quan s’ha acabat el recorregut per aquesta via, es planteja això.

La afirmació de que “…la idea de crear un municipi nou, una idea que no tenia ni cap ni peus” no és encertada. Jo no vaig ser i no he estat mai pro segregacionista. No concebo la idea administrativa de Bellaterra com a poble. Si en canvi la idea cultural i social, i solament a partir d’aquesta idea i aquesta conquesta, un poble pot auto governar-se. 

“La idea de crear un municipi” sí que te cap i té peus. A fe que un projecte que va monopolitzar tota l’atenció dels Bellaterrencs durant dos dècades (20 anys, que es diu de pressa) no pot ser que no tingui cap ni peus. Va ser un projecte molt ben treballat que va convèncer el veïnat i que, pels resultats electorals i les majories de GpB, hereus d’aquell esperit segregacionista, ha seguit convencent els veïns.

No podem menystenir aquell episodi de la nostra història si volem avançar cap a una millor entesa entre Bellaterra i Cerdanyola. Com tampoc es pot oblidar la relació mantinguda des del 1.930 fins l’any que es va constituir l’EMD. Sense una reflexió profunda de tot el que ha estat i és Bellaterra, els qui s’anomenen polítics no podran trobar la manera de resoldre cap conflicte I s’aniran fent tapabruts que faran créixer la bola de neu tot esperant que un dia esclati definitivament.

Ignasi Roda