Lliçó magistral d’arquitectura i urbanisme la que es va viure al Centre Cívic de Bellaterra durant la passada tertúlia del Fòrum Bellaterra, el dijous 16 de març. Ponents com l’arquitecte Josep Lluís Riart van explicar els orígens del Pla General Metropolità que marca els usos i ordenació de l’àrea de Bellaterra des de l’any 1976, data en la qual va ser elaborat. “Un document complicat”, segons Riart, que ha inclòs petites modificacions al llarg del temps per fer possibles la zona del Turó de Sant Pau als anys 80, la zona de Can Domènech als anys 90 i l‘intercanvi d’usos del centre cívic amb El Club, per fer possibles els locals comercials de la plaça del Pi.
Les principals problemàtiques d’àmbit urbanístic que apuntava Riart eren la falta de relleu generacional, l’envelliment de la població, el sostre de les cases que s’ha convertit en massa gran per a les necessitats actuals i la baixa eficiència energètica de molts habitatges. Per trobar-hi una solució, explicava que van proposar a Ajuntament i a l’EMD fer uns importants canvis al Pla General Metropolità, amb l’objectiu que es pogués “fer una divisió horitzontal dels habitatges, sense alterar la morfologia de Bellaterra”, peça clau per a ells. Tot i així, ni l’Ajuntament ni l’EMD ho van veure bé i van encarregar un estudi a l’urbanista Sebastià Jornet qui va proposar que això només fos possible a certes parcel·les al voltant de l’estació i dos nuclis de la zona de Terranova. “Una visió una mica extranya”, segons tots els ponents, perquè els arguments de Jornet de mobilitat i aparcament es podrien rebatre fàcilment. Actualment totes les parcel·les de Bellaterra estan considerades unifamiliars 20a11 i 20a10 al Turó de Sant Pau i el que proposaven era transformar les parcel·les d’aquells propietaris que ho vulguessin en bifamiliars enlloc de unifamiliars.
La intervenció de Riart va anar seguida del també arquitecte Miquel Àngel Ramos qui va iniciar el seu parlament subratllant que “El Turó també existeix”, malgrat un cartell ubicat a la sortida de Bellaterra, que indica el contrari. Ramos va explicar la història d’aquest “apèndix” que va suposar la promoció d’habitatges pel professorat de la Universitat Autònoma als anys 80 i que ara anomenem Turó de Sant Pau. “El Turó va sorgir perquè un grup de somiadors va voler fer una colònia de professors i altre personal de la universitat i aquesta va proporcionar els terrenys per fer-ho possible (…) Un projecte que, a dia d’avui, seria impossible”, deia Ramos. La Cooperativa d’Habitatge creada llavors va definir parcel·les de 400, 600 i 800 metres quadrats ubicades sobre un turó que faria de “mirador del Vallès” i dissenyades, almenys les 80 primeres, per l’arquitecte Azkona. “Al Turó hi estem bé, hi tenim instal·lacions esportives, bones vistes, un centre cívic i vida cultural, a més últimament han arribat molts veïns nous amb infants, però caldria millorar els accessos i les voreres que sovint són inexistents”, deia.
A continuació, l’arquitecte Albert Salazar va parlar del traçat de la via verda – de la qual se’n va declarar “fan”, perquè es tracta d’un eix verd que connecta gran part del Vallès, entre Sant Quirze i Rubí – i explicar el projecte que va començar a treballar ara farà 3 anys de la mà de la Unió de Veïns de Bellaterra, emmarcat dins el macroprojecte “Bellaterra + Sostenible 2030“. I és que tan l’arquitecte amb l’associació veïnal aposten per convertir l’espai del Torrent de la Bonaigua en un Parc Natural Metropolità de l’Àrea de Barcelona. L’objectiu seria promoure la relació entre les dues zones de Bellaterra i connectar el parc de Sant Llorenç de l’Obac amb Collserola. De fet, Salazar deia: “Molt aviat farà 100 anys que el traçat de la via del tren va possibilitar que es construís una Ciutat Jardí que avui podem gaudir i que anomenem Bellaterra (…) amb el pas del temps, però, l’eix de la via del tren s’ha convertit en una barrera, com també ho ha fet el propi torrent de la bonaigua, que actualment és una divisió”. “La idea seria convertir aquest segon eix, el del torrent, en un parc de tres sectors”, deia. El projecte ja ha estat explicat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona qui ho ha vist amb bons ulls, igual que ho ha fet l’Ajuntament i l’EMD. De moment, una primera fase del projecte ja està en marxa i és la que preveu arranjar el traçat que va des de la plaça del Pi fins a la Font de la Bonaigua, respectant tots els arbres perquè es tractaria d’un parc natural i, a més, fent que la xarxa d’aigua pública pogués arribar fins la font per rajar-ne aigua potable.
El segon sector aniria des de la Font de la Bonaigua fins a la zona de les escoles Ramon Fuster i Waldorf-Steiner “El Til·ler”, per fer-ne un camí escolar adaptat per a bicicletes i cadires de rodes. Així, professors i alumnes podrien arribar en tren i desplaçar-se fins als seus centres pel Parc de la Bonaigua o utilitzar aquesta via per descongestionar els problemes de trànsit derivats de les escoles en hores punta. Aquests camins – dels quals ja n’hi ha una part feta per darrera l’escola Ramon Fuster – podrien eventualment connectar amb el Camí dels Monjos de Sant Quirze. Finalment, Salazar argumentava que altres pobles de la mateixa mida i població que Bellaterra tenen entre 20 i 40 equipaments. Bellaterra, en canvi, en tindria només 6. És per aquest motiu que valorava convertir 3 zones verdes del lateral de la carretera B-1414 en equipaments i fer-hi edificis sostenibles públics com ara un espai d’observació de fauna, una biblioteca, etc. El sector final seria el de la zona de Can Domènech.
Totes les propostes buscaven aportar solucions factibles per resoldre els habituals problemes de Bellaterra. Respecte el trànsit, la mobilitat i l’aparcament, l’enginyer de camins Joan Ramon de Clascà afirmava com va conèixer a Solans, l’arquitecte que va dibuixar urbanísticament Bellaterra, i deia que “Solans va deixar un pont qualificat per connectar les dues parts de Bellaterra per sobre del torrent de la Bonaigua”, una alternativa que es podria considerar si es volgués construïr una tercera via que creués Bellaterra pel mig. Un pont que passaria per sobre del carrer Josep Sentís i connectaria amb carrer Balmes.
Respecte al projecte de fer passar la carretera BV1414 per darrera d’El Club, de Clascà deia que les dues direccions de cotxes no hi cabrien, però una sí, i apostava per fer un aparcament a l’altre costat de la via, en terrenys de la UAB. Finalment, respecte al Camí Antic de Sant Cugat va dir que era “una oportunitat boníssima per donar qualitat a Bellaterra i convertir-lo en una avinguda o una rambla”.
Per acabar, l’enginyer industrial Josep Maria Riba, va posar èmfasi en com era de necessari “convertir Bellaterra en una urbanització sostenible“, reduint emissions i sent més eficients energèticament, en suma. “Hem d’aplicar energies renovables enlloc de gasoil i gas, optimitzar els recursos hídrics, millorar la gestió de residus i potenciar l’autoconsum”, deia, entre altres. Unes mesures que no podran venir aïllades, sinó que hauran de venir de la mà d’un creixement en el sentit de comunitat.
Finalment, la moderadora Chus Cornellana va destacar com era de positiu “que cada vegada Bellaterra era més poble” i com a negatiu va lamentar que en una xerrada “tan de poble” no hi hagués assistit ni el president, ni cap membre del govern de l’EMD.
Confunden Bellaterra con Solivella en la noticia
en la traduccion al castellano se confunde Solivella con Bellaterra