La transparència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra ha estat sovint qüestionada darrerament. L’oposició ha carregat amb força contra el que consideren una “mala praxi” en l’àmbit de la informació pública i també en el de la comunicació institucional. Però té l’EMD de Bellaterra un vertader problema amb transparència dels seus comptes i contractacions?
Parlem amb Marta Corcoy, experta en transparència de les administracions i coordinadora del projecte Infoparticipa, creat per un grup de recerca de la Universitat Autònoma, per mesurar la qualitat i la transparència de la comunicació pública. Corcoy ens parla de les obligacions de les administracions, les EMDs i del paper de l’actual Llei de Transparència aprovada l’any 2014.
Crítiques a una informació “incompleta”
De l’EMD de Bellaterra se’n denuncia sobretot la presència d’informació incompleta o errònia al Portal de Transparència, ja que hi ha continguts que s’anuncien, però als quals després no es pot accedir o apareixen “a mitges”. També el detall de les despeses o les contractacions menors a empreses de comunicació, gabinets d’advocats, assessors urbanístics, serveis informàtics o entitats.
Referent a aquesta qüestió, Corcoy afirma: “Les EMDs han de complir els mateixos compromisos que qualsevol altra institució pública i han de ser transparents amb la seva gestió, pressupost i estructures polítiques”, destacava. En aquest sentit, ha criticat la “falta de claredat” a la pàgina oficial del govern de Bellaterra en què “ni tan sols s’especifica la biografia dels responsables polítics d’una forma clara i fàcil de trobar (…) quan es parla de Ramon Andreu, una persona que no es coneix de res, no se sap de manera clara quin és el partit al qual pertany”, deia. Tampoc hi ha forma de contactar de forma directa amb els vocals de l’EMD.
Pel que fa la comunicació institucional, l’oposició també denunciava com no hi ha una periodicitat clara en els diferents canals de comunicació de l’EMD – ja sigui el canal de youtube de BellaterraTV o la revista institucional “EMD informa” -, “que surt quan els interessa al govern”, deien. Així com la manca d’espai per a l’oposició en aquests espais institucionals o la falta d’espais per a la interacció amb el veïnat, com serien la creació de xarxes socials institucionals.
L’oposició liderada per Esquerra Republicana també assenyalava una manca de transparència en relació a la publicitat institucional invertida als mitjans de comunicació, on es fan contractacions d’espais publicitaris “amb criteris i justificacions poc clares”. També apuntaven la necessitat d’elaborar un Pla de Comunicació integral que hauria de gestionar tots els aspectes relacionats amb la comunicació institucional.
Cap organisme que sancioni les EMDs
“Una altra qüestió en la qual els ajuntaments i les EMDs acostumen a fallar és en l’explicació dels pressupostos, com n’és el cas”. Per Corcoy, una màxima clara és que: “la Web de Transparència ha d’estar feta pel ciutadà i no pels tècnics de l’Ajuntament acostumats a un llenguatge i una navegació particular (…) Hem d’informar amb un llenguatge col·loquial i a través de documents que s’entenguin, que no siguin els documents que tenen els tècnics que hi treballen, que sí que els entenen, però nosaltres, no”, denunciava.
Unes exigències que no són un luxe per a l’administració bellaterrenca, sinó més aviat una obligació recollida a la Llei de transparència 19/2014, d’Accés a la Informació Pública i Bon Govern.
Aquesta Llei estableix clarament quines són les obligacions de les administracions públiques. Ara bé, “no hi ha cap organisme que vigili i les sancioni quan no ho fan bé”. Segons Corcoy, només la Sindicatura de Greuges té la competència directa per garantir que les institucions públiques compleixin amb la llei encarregada pel Parlament, però “se centren sobretot en avaluar els ajuntaments i no les EMDs”.
“La falta de transparència afecta directament al prestigi de les EMDs”, resolia l’experta. En aquest sentit, considera com els mitjans de comunicació també tenen un paper important en promoure una major transparència, fent una anàlisi del paper de l’administració o qualsevol ciutadà “que té dret a fer una instància demanant més informació, si creu que no s’està informant correctament sobre alguna cosa”. Ara bé, per Corcoy està clar que “només es farà una bona gestió pública si es compleix la llei de transparència”, deia.
Quines solucions hi ha?
Per abordar aquestes mancances, l’oposició demanava que es faciliti als vocals de l’EMD totes les informacions necessàries de gestió econòmica i transparència, no només un cop a l’any, sinó en els terminis que la llei obliga i que es modifiqués el Reglament orgànic de l’EMD (ROM) perquè quedi palès que s’ha d’informar a la Junta de Veïns dels pressupostos “de forma detallada”.
De la mateixa manera, exigia que el govern informés trimestralment al ple de la despesa efectuada en l’espai públic, comparada amb el pressupost aprovat. Amb aquestes mesures, l’oposició confiava en millorar la transparència i la comunicació institucional per garantir una gestió més adequada i efectiva per al veïnat.
Des d’Infoparticipa, el segell de Transparència en les Administracions, també posen el focus en la comunicació institucional, interpretant la llei de transparència en base a tres blocs: les notícies que es donen, el paper de l’oposició davant les dificultats que les administracions els donin veu i l’ús de les xarxes socials, que consideren “un bon canal per informar els ciutadans sobre les activitats que realitzen les EMDs”.
