En aquest escrit potser hauria tocat parlar de l’aigua. Tot i això, és un tema del qual ja es parla prou darrerament. A més, cal dir que el problema el patim des de fa més d’un any, el que passa és que s’ha passat de no fer-ne cap referència a no parlar d’altra cosa, com si la sequera hagués aparegut d’un dia per l’altre i els pantans haguessin quedat buits de cop. De manera que, aprofitant que som a l’abril, el mes de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, parlaré d’un altre tema menys depriment: les roses i altres plantes emparentades. 

Segurament es podria considerar les roses com la flor per excel·lència. El seu nom en llatí, Rosa, és el que dóna nom a aquest gènere de plantes. I és que els romans ja coneixien i parlaven de les roses. A l’edat mitjana, les roses van seguir carregades de simbolisme, i a Catalunya és possible que en tinguem un dels exemples més èpics i romàntics amb la llegenda de Sant Jordi. La tradició de regalar una rosa per Sant Jordi ve ja del segle XV.

He fet menció del gènere Rosa. El gènere, a nivell taxonòmic, és una agrupació més petita que la família, que inclou espècies bastant properes entre elles. I és que de roses en tenim una pila d’espècies que, a més, a vegades poden costar de diferenciar, ja que es poden hibridar. És el que passa amb la rosa típica de jardí, i la que es regala per Sant Jordi, que són fruit de múltiples encreuaments i seleccions que fan que avui dia tinguem roses amb olors i colors per a tots els gustos. Podríem anomenar algunes espècies més antigues, avantpassades de moltes de les varietats actualment més comercials, com són R. gallica (roser castellà), R. centifolia (de Provença), R. damascena (de Damasc), R. moschata (mosqueta). 

FOTO: La rosa de jardí

A part, a Catalunya tenim un gran nombre de rosers silvestres, a vegades també difícils de distingir. Tenim el roser de ca, el de bosc, l’espinosíssim, l’englantina, la gavarrera… El fruit dels rosers silvestres és la gavarra, escaramujo en castellà, el qual és una de les fonts de vitamina C més riques que hi ha. També conté flavonoides i altres compostos antioxidants. La gavarra ha estat utilitzada per a l’elaboració de confitures, i a nivell medicinal, com a vitamínic, antidiarreic, astringent, cicatritzant, diürètic, per combatre l’astènia… De les llavors de R. rubiginosa i R. moschata se n’extreu el famós oli de rosa mosqueta, un gran regenerador de la pell. I els pètals de rosa, per la seva banda, s’han utilitzat com a remei per a irritacions bucals i oculars.

I, tal com hem parlat del gènere, parlem ara de la família. I és que la rosa dóna nom a tota la seva família, les Rosàcies. És un grup molt extens i divers de plantes que inclou des de petites herbes fins a arbres de gran mida. 

FOTO: Rosa damascena

Les fruites més conegudes són rosàcies. El gènere Prunus seria el més extens dins de la família, i inclou fruites de pinyol com la prunera, el cirerer, l’albercoc, el préssec i l’ametller (en aquest darrer, la polpa no és comestible, el que ens mengem és la llavor). Els codonys també són rosàcies. La pomera i el perer també ho són, però en aquest cas, val la pena remarcar que les dues fruites més típiques no són fruits botànicament parlant. L’explicació és que el fruit pròpiament dit és resultat de l’engruiximent del carpel o ovari de les flors. En el cas de pomes i peres, el que ens mengem és un engruiximent del receptacle, la part que hi ha a la base de la flor, que creix fins a envoltar l’ovari. El carpel, és a dir, l’autèntic fruit, correspondria al cor, la part que no ens mengem, precisament. Una altra fruita ben coneguda és la maduixa, que ens mostra, en comparació amb els arbres que estàvem anomenant ara, la gran diversitat que hi ha en aquesta família. Les maduixes són fruits agregats: en aquest cas, els carpels corresponen a les “granes” que es troben a la superfície de la maduixa.  

Un altre fruit de rosàcia, en aquest cas múltiple, ja que és una agrupació de petits fruits, seria la móra. I de forma similar, el gerd. I en aquest punt és adequat assenyalar la importància que tenen les rosàcies per a la fauna. A part dels fruiters cultivats, les rosàcies silvestres generen aliment per a molts animals. A més de refugi. Les bardisses, hàbitat preferit de molts ocells i altra fauna, serien el millor exemple. Les bardisses poden estar formades per diverses espècies espinoses de rosàcies, que a vegades es troben barrejades, com l’esbarzer i el roser de bosc que ja hem anomenat, l’arç blanc, o l’aranyoner. L’arç blanc és un petit arbre o arbust espinós que fa unes flors blanques molt aromàtiques i medicinals, les quals després donaran lloc a uns fruits vermells de petita mida, comestibles, tot i que no gaire gustosos. Pel que fa a l’aranyoner (endrino en castellà, no confondre amb l’arándano, que en català es diu nabiu), és una espècie de Prunus silvestre, que fa uns fruits molt àcids i astringents quan es mengen directament, que s’utilitzen en l’elaboració d’alguns licors com el patxaran.

FOTO: Rosa Mosqueta Rubiginosa

No podem passar per alt un altre gènere de la família, Sorbus. El representant que tenim a les nostres contrades és el server, un arbre de fins a 20 metres d’alçada, que fa uns fruits, les serves, semblants a petites peres d’uns 2 cm de diàmetre. El server, tot i ser un arbre de bosc, havia estat plantat vora les masies, d’aquí que el nom científic sigui Sorbus domestica. Les serves es menjaven com a fruita, només són bones deixades sobremadurar, de manera que es podien consumir al llarg de la tardor i part de l’hivern, època en què la fruita era escassa. D’altra banda, fa una fusta dura i que no s’estella, que havia estat molt preuada, entre d’altres, pels carnissers. La qualitat de la fusta és una característica que comparteix el seu parent, la moixera de pastor (Sorbus torminalis), que fa una de les fustes més cares d’Europa. En aquest cas, els fruits són comestibles, però bastant astringents, de manera que s’administraven especialment en casos de diarrees. La moixera de pastor, i també la moixera (Sorbus aria), la podem trobar en zones humides de Sant Llorenç del Munt. Finalment, la moixera de guilla (Sorbus aucuparia) és el quart membre del gènere que podem trobar a Catalunya, en aquest cas al Pirineu. És molt significatiu el nom de moixera, que faria referència a que són arbres on hi van els moixons (ocells). 

Acabem parlant d’un cas ben curiós, el del nesprer. El nesprer que a tothom li vindrà a la ment, de fruits estivals, és en realitat el nesprer japonès, arribat Europa a finals del segle XVIII. Però de nespres fa molt més temps que se’n mengen. El nesprer “de tota la vida”, que ja es cultivava a l’antiguitat, és un arbust actualment caigut en l’oblit, els fruits del qual, com les serves, es cullen cap a la tardor i només es poden menjar quan comencen a estar sobremadurades. 

En definitiva, veiem que les rosàcies són una família indestriable de la història humana, de gran importància a nivell ecològic, alimentari i medicinal, però també cultural i simbòlic. I és que la nostra relació amb les plantes va més enllà de l’alimentació i de cobrir simplement unes necessitats materials.

Agenda

El diumenge 16 d’abril us proposem una sortida botànica matinal amb Flora Catalana en què, si tenim sort, podrem veure grandalla florida, un narcís autòcton de gran bellesa tal com indica el seu nom científic, Narcissus poeticus. Si teniu interès per venir o rebre més informació, podeu contactar a abistue@naturaibiologia.cat.

El dissabte 22 d’abril, de 10 a 12:30 h, es fa una sortida etnobotànica a l’entorn de la masia Els Bellots, a Terrassa, organitzada per l’ADENC i el Col·lectiu Eixarcolant, en què es donaran a conèixer diverses plantes silvestres comestibles i medicinals, es descobrirà el valor natural de la zona i es parlarà d’algunes de les amenaces que pateix actualment. Més informació i inscripcions a https://eixarcolant.cat/agenda/319/sortida-etnobotanica-a-bellots 

El diumenge 7 de maig és la Fira de la Llavor de Roda de Ter, amb diverses activitats i venda de llavors tradicionals. https://firadelallavor.cat/ 

El diumenge 14 de maig, els qui no participeu a la Bellaterra-Montserrat teniu una alternativa més suau, una sortida etnobotànica que es farà al riu Ripoll, organitzada per l’ADENC i el col·lectiu Eixarcolant. https://eixarcolant.cat/agenda/317/sortida-etnobotanica-pel-riu-ripoll 

Cada any, Flora Catalana ofereix una gran varietat de cursos de formació relacionats amb la botànica i la biologia. Són molt adequats per aquelles persones que tinguin interès per aquests temes però mai hagin tingut l’oportunitat d’iniciar-s’hi. Si hi teniu interès, a la següent pàgina trobareu tota l’oferta de cursos:

http://www.floracatalana.cat/drupal843/aprendre/cursos/cursos 

A Senderisme Jove, ara les excursions les trieu vosaltres! Per tal d’afavorir la participació de les persones interessades, us donem l’opció d’escollir els dies que us vagin millor i les rutes que més us interessin. No dubteu a fer-hi una ullada i dir-hi la vostra! Trobareu el formulari i tota la informació de com fer-ho a https://www.naturaibiologia.cat/senderisme.html 

D’altra banda, si voleu estar sempre al dia de les activitats, escriviu sense compromís a abistue@naturaibiologia.cat i us anirem informant de tot el que es faci.