Fa alguns anys que tinc el costum de fer un poema en forma de Punt de llibre per desitjar un Bon Sant Jordi. Enguany no hi ha mancat i el seu contingut és com una alerta a l’amenaça del drac que, en la llegenda, representa el mal. Tot i així, també hi havia un cert missatge reivindicatiu pel drac de faula, el drac imaginari i la denúncia que el drac malvat som els propis humans que l’engendrem. Us transcric el punt de llibre a rengló seguit per no desaprofitar la pàgina. Cal estalviar!
PUNT DE LLIBRE
Hi hagué / un drac / una vila / i un drac / un rei / i un drac / un poble / i un drac / una princesa / i un drac / un camarlenc / i un drac / una tria / i un drac / un cavaller / i un drac / una lluita / i un drac / una llança / i un drac / una rosa / i un drac / un conte / i un drac. / Tot això / ben explicat. / Hi hagué / un drac / i encara / la campa / EL DRAC.
Bon punt vaig acabar de confegir el Punt de llibre (valgui la redundància) m’han vingut al cap aquests versos.
Qui et manava matar el Drac, Sant Jordi?
Potser un bes hauria transformat la donzella
en un altre drac i així s’hauria salvat l’espècie.
I, qui et manava de fer el sortilegi de la flor
i en una rosa que, com diu la cançó:
“No hi ha rosa sense espina ni amor que no fina”.
Queden aquí els versos i el poema inconclús. Però aquesta idea d’un drac que busca parella per perpetuar l’espècie ens hauria de fer reflexionar i fins i tot, qui sap, crear una nova llegenda on el drac fos el protector del poble i aquest li ho agraís amb viandes abundoses. Però quan arriba el temps de vaques flaques, cal pagar la penyora que algú esdevingui drac per, així, engendrar altres dracs protectors. I es fa la tria de manera transversal, que és del que ara parlen els polítics.
Per triar a qui li tocava
de primer oferit-se al drac,
posen dins d’una cistella
tots els noms dels vilatans.
També el rei i la reina
sa filla i home important,
posen sos noms dins el cove
i el duen a la plaça gran.
Però, ai las!, l’aparició d’un cavaller amb ínfules de sant malbarata la idea i, a més, amb la victòria, subjuga el poble amb la seva moral. Una moral que requereix d’un símbol, la rosa, que amb la seva traïdoria, punxa aquells que defugen la doctrina. Massa atrevit? Qui sap… El món està en flames i no pas per flames d’un drac de conte sinó d’aquell drac que els humans som capaços d’engendrar.
