El conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena (ERC) va venir el passat 29 d’abril a Bellaterra. Una visita que es va articular com una reunió de treball de petit format amb l’alcaldable de la formació local, Albert Turon, el presidenciable a l’EMD, Quim Oltra i els responsables del xat veïnal sobre seguretat, Andrés Rueda i Xavi Ustrell. Els dos veïns van explicar-li la creació i funcionament del xat que utilitzen prop de 350 veïns a Bellaterra.

A la reunió es van tractar temes com la fórmula d’acostar la seguretat als bellaterrencs, l’increment de la presència policial, les millores possibles en urbanisme i espai públic per contribuïr a la sensació de seguretat, a més de reflexionar sobre el funcionament dels actuals agents cívics i el possible ús de les càmeres ubicades a les entrades i sortides de Bellaterra amb detecció de matrícules. D’altra banda, Rueda i Ustrell van voler deixar molt clar que “aquest és un tema totalment transversal i no té colors polítics”.

Va ser una una reunió a porta tancada, però a la seva finalització, BellaterraDiari va poder parlar amb el veí Andrés Rueda i el vocal d’ERC a l’EMD, Quim Oltra.

“El conseller s’ha endut més del que ha aportat a la reunió”

Ambdós apuntaven com, a la reunió, el conseller “s’havia endut més del que havia aportat”. Joan Ignasi Elena “havia fet els deures i duia recopilades les dades oficials de delinqüència de Bellaterra, però no les va treure i va escoltar el que aportàvem nosaltres”, deien els veïns. Els coordinadors van presentar les xifres recollides des de l’any 2017 a les enquestes i les sensacions dels veïns havien millorat en els últims temps.

FOTO: D’esquerra a dreta, Andrés Rueda, Quim Oltra i Xavier Ustrell | Laia TR

“A les enquestes de 2017-2018 teníem dades de robatoris semblants a les de Barcelona i Madrid”, afirmava Rueda. Unes dades “que vam portar als Mossos i aquests es van alarmar, igual que Elena”, deien. Al mateix temps, el coordinador va puntualitzar que “les xifres de 2023 s’han reduït fins a un 80%”.

“Les xifres d’intent de robatori a domicilis de 2023 s’han reduït fins a un 80%”

“Amb el que portem d’any 2023, hem comptabilitzat més o menys 15 intents de robatori (…) mentre que el 2017-2018, 15 robatoris és el que es teníem en un mes”, afegia el coordinador que va acceptar que “el conseller no podia fer res concret per Bellaterra, però sí que podia fer polítiques especials pels pobles amb característiques similars, com ara Bellaterra o Matadepera”

Font de la imatge: Esquerra Republicana

A més d’aportar les dades recollides aquestes enquestes, tant Rueda com Oltra van traslladar-li al Conseller on residien les principals preocupacions dels bellaterrencs en termes de seguretat. “Il·luminació, presència policial i càmeres”.

“Tot va sumant. Si les coses estan en ordre, ens sentim més segurs, i a la inversa també”, deia Oltra. “Si hi ha poca llum i els contenidors estan girats, ens sentim més insegurs”, afegia Rueda, que deia que era més “una sensació de seguretat personal, que no pas de presència policial als carrers”. “Tant se’n val si hi ha mil vehicles policials als carrers, si jo no en veig en el meu recorregut habitual, no tindré la percepció de seguretat”.

Al mateix temps, el coordinador va afirmar haver tingut contacte amb altres pobles on també s’havien creat xarxes semblants: “És un model que s’està estenent i que cada un ho fa com pot”. El cap d’Esquerra Republicana a Bellaterra, per la seva banda, explicava que ell com a veí està al grup i que era “molt bo i útil”: “Vaig pensar que, deixant de banda l’ambient preelectoral, el conseller havia de saber de l’existència; i que el seu bon funcionament podia ser extrapolable a entorns similars”.

Font de la imatge: Araceli Florit

Una reformulació dels agents cívics

A la reunió també es va posar sobre la taula la proposta de “dotar els agents cívics amb una plantilla estructural”, sent la temporalitat d’aquest cos, segons Rueda, un dels principals problemes. Conseqüència de les rotacions “no reconeixen qui és veí i qui no; no hi ha una identificació amb ells”, va remarcar el coordinador. Per la seva banda, Oltra, actualment a l’oposició de l’EMD, va reconèixer que en aquest sentit els agents cívics “no estan fent tot el que haurien de fer i que es podria fer millor ja que, en part, funcionen amb les directrius de Cerdanyola”.

Càmeres instal·lades, però sense funcionar

Per últim, el possible ús de càmeres per millorar la seguretat de Bellaterra va ser un altre punt tractat amb el conseller. Avui dia, les col·locades per l’EMD l’any 2012 no estan en funcionament després d’una sentència condemnatòria a l’EMD per incomplir tràmits administratius. Fa 2 anys es van cedir a la Policia Local de l’Ajuntament de Cerdanyola, però aquest cos no les ha posades en funcionament: “les tenen recepcionades, però no sé per què no van; no sé si per manca de ganes, de necessitat o d’ocàs tècnic”, explicava Oltra. Per la seva banda, Rueda, protestava que l’EMD s’havia gastat milers d’euros en unes eines que, segons la llei, no podien administrar perquè no tenien les competències necessàries, “igual que amb les pilones”, finalitzava. “Puc tenir càmeres i puc tenir pilones si faig el procediment bé”, deia Rueda, “si vull construïr una cuina, primer he de posar el ciment i després les rajoles”, exemplificava per manifestar que l’actual equip de govern no havia fet bé els procediments i per això aquestes mesures no podien estar en funcionament, perdent temps i diners.