S’apropen les eleccions a la presidència de l’EMD i en els “corrillos” veïnals que espontàniament es formen en els diferents indrets del poble, l’interès per endevinar quin serà l’as de la màniga que en Ramon Andreu es treurà aquest cop, creix exponencialment amb el pas del temps. És com la gran intriga de cada procés electoral. Alguns creuen que amb tornar a treure el tema de l’annexió a Sant Cugat ja en té prou, altres que haurem d’esperar a la primera setmana de maig i altres, inclús, agosarats ells, diuen que aquest cop no té res a fer: craso error. Obviar la presència política d’algú amb el tarannà d’en Ramon és, al meu entendre, una errada molt greu. El fet, però, és que durant un breu espai de temps l’atmosfera política de Bellaterra ha estat impregnada de cert aire d’un estrany “això ja està fet”. Tot, per l’aparició d’un nou grup polític que s’ha presentat com a gran valedor del canvi sota el para-sol de la transversalitat, una important estratègia política que, suposadament, embolcalla i promociona les diferents ideologies i punts de vista del grup sobre els temes però que, al mateix temps, és de molt i molt difícil manteniment doncs necessita d’un diàleg constant entre totes les parts. Tan i tan difícil, que l’acte del passat 26 d’abril que Bellaterra Endavant realitzava al Centre Cívic de l’EMD representa, en la meva opinió i un mes abans de les eleccions, la ruptura d’aquesta suposada transversalitat. Passi-ho bé i moltes gràcies, que deien els amics de la Trinca.

És tot això el que em porta a pensar que allò que podria haver estat el gran obstacle d’en Ramon Andreu per revalidar la presidència es va esmicolant a mesura que s’apropa la campanya, tot plegat -i això fa mal- sense que l’actual president hagi mogut fitxa encara. Els catalans fem coses, deia aquell, però de vegades, el més important és no fer res en segons quins moments perquè els altres ja s’autoeliminen. I si aquest cop no calgués que en Ramon es tragués cap as de la màniga? Com a mínim amb el factor sorpresa, on sempre guanya, tindríem l’excusa de la derrota però així…


Per sort hi ha més camins a triar lluny de les transversalitats fallides i aquests passen per la fermesa dels grups polítics amb representació també ferma i cohesionada a Cerdanyola. Aquests hauran de ser els que liderin un canvi que sabem que és del tot necessari, un canvi al nostre poble en base a decisions que arribin des del consens i l’entesa en forma de política útil. És hora
de tirar endavant, és hora de moure’ns, és hora de tastar nous productes de qualitat i deixar les marques blanques per a unes altres ocasions; Bellaterra no està d’oferta. Som-hi!

Instagram: angelvazquez.bellaterra


Àngel Vázquez, candidat independent del PSC a la Presidència de l’EMD de Bellaterra a les eleccions del 28 de maig.