Filòsof, expert en el món de l’empresa, guia de muntanya i amant de la natura. Així conflueixen les habilitats del Víctor Segura un bellaterrenc d’una trentena d’anys, que ha viscut tota la seva vida al Turó de Sant Pau i que, després de fer la volta al món i visitar al voltant de 35 països, ens parla del seu projecte de fer créixer una empresa d’activitats de muntanya, on combina la seva formació en filosofia i la seva experiència en el món de l’empresa. Descobrirem com Víctor aposta per aconseguir guanyar-se la vida fent el que realment l’apassiona: estar en contacte amb la natura.
Com conflueixen les teves diferents passions?
Entrelliguen molt entre elles. He anat aplicant coses d’un lloc a un altre. D’una banda, la part de màrqueting em permet fer créixer el meu negoci i comunicar el valor d’aquest tipus d’activitats a la gent. Pel que fa a ciències de la salut, no hi ha res més recomanable que fer exercici físic, a través del qual segregues endorfines a tots els nivells: muscular, de càrdio i de reforç ossi.
A més, estar en un entorn natural on els nivells d’impulsos sensorials disminueixen molt et permet reconnectar i guanyar en efectivitat. De fet, l’altre dia escoltava un científic, un doctor que explicava com els estímuls de l’entorn alteren el nostre ritme intern i que només en retornar als ritmes més basals, tenim una millor performance.
A més, amb les activitats d’aventura, les que són més excitants, tenir una persona en aquest estat, que t’ajuda a relaxar-te i reconnectar amb la teva part interna, això és una eina que pots aplicar després a la teva vida quotidiana.
Aquest doctor ho explicava mentre feia un exemple en viu mesurant les constants d’una persona, que explicava que la mitjana del ritme cardíac pot ser una mateixa, però com es desenvolupa en situacions d’estrès, les variacions que fa és el que marca la diferència entre tenir una bona performance o que et quedis en blanc. Això és per la part bioquímica i per la part filosòfica: retornar a la natura.
Actualment, estem molt desconnectats, quan és el moment més connectat de la humanitat. Tenim els telèfons, però ens desconnectem de l’entorn, de les persones que tenim més a la vora. Només fa falta pujar al tren per veure que ja ningú es mira ni se saluda. Està tothom posat dins d’una pantalla.
“Tenim els telèfons, però ens desconnectem de l’entorn, de les persones que tenim més a la vora”
Els entorns naturals et desconnecten de la xarxa i et fan reconnectar amb tu mateix i amb les persones amb qui comparteixes el camí. Realment té grans beneficis en les persones i ajuda tant en l’àmbit individual com grupal. He treballat amb grups d’empresa que he portat a fer activitats de Team Building i persones que portaven 3 o 4 anys junts, en tres dies, en plena convivència connectats a la natura, acaben dient que mai havien conegut tant a l’altra persona. La natura saps que és hostil i et fa col·laborar, has de cuidar del grup. Crec que li hem de donar més valor a aquest tipus d’activitats.
Aquesta passió per la natura, t’ha portat a fer la volta al món d’una manera molt concreta, buscant els espais naturals. Ha estat difícil trobar-los?
No, depèn del lloc del món, per exemple, Singapur és una gran ciutat, però també té parcs naturals amb coses molt excèntriques com peixeres al mig de tothom.
Quan vaig ser a Austràlia, allà tens infinits quilòmetres de natura que no s’acaben mai. De seguida que deixes la ciutat, ja estàs al mig del no-res.
Em vaig focalitzar sobretot a Austràlia i Nova Zelanda. Vaig fer també submarinisme i és un lloc on de seguida veus de tot: vam veure taurons, un cavallet de mar bastant gran embarassat, peixos globus… una quantitat de fauna increïble, que aquí no es troba. Quan ho compares, penses que aquí queden només quatre animals.
Amb el creixement de les ciutats, creus que la gent es refugia cada vegada en nous espais naturals o s’acontenten en viure en entorns urbans?
A la gent li agrada viure a les ciutats. Per això són plenes de gent, però el que busquen és feina, un estil de vida determinat, que es concentra més a les ciutats. Al final, les persones ens agrupem en comunitats i les empreses prefereixen ser en un lloc on hi ha treballadors, per exemple.
Tanmateix, aquest fenomen és bastant local. Europa és bastant peculiar. És molt petitona i en dues hores canvies de cultura, de llengua i de tot. A la resta del món això no passa. Tens algunes cultures indígenes que encara es mantenen, però tota la resta està homogeneïtzat.
A la resta del món, el territori natural és molt gran. Aquí a Europa tenim un munt de ciutats i ens hem menjat molta natura, però no crec que sigui el context general de la humanitat. Recordo, per exemple, quan vaig estar a Islàndia, en una carretera principal, com aquí seria l’AP-7 i podies baixar del cotxe, posar el fre de mà i baixar per fer una foto.
“Quan viatges i vius diferents entorns descobreixes que no tot és com creus que havia de ser”
Com va créixer aquesta passió per conèixer món i espais naturals?
Crec que està bastant vinculat a la filosofia. Viatjar és descobrir coses. Quan naixem som en un context concret que ja està pressuposat i predefinit, i els teus entorns són molt més propers: acceptes la societat que t’envolta.
Quan viatges i vius diferents entorns descobreixes que no tot és com creus que havia de ser: hi ha moltes respostes a la mateixa pregunta i que cap és més correcta que l’altra. Que la realitat et sorprengui més del que et pot sorprendre la teva imaginació. Quan viatges, tot es viu més intensament. Tot depèn de com viatgis, però jo sempre he buscat bastant l’aventura i que tot et sorprengui, sense haver preparat res massa: una mirada el més neta possible al món.
“La gràcia de la natura és que no té les normes de la ciutat”
Hi ha un tema a debat actualment: S’ha de fer pagar els visitants per conservar els espais naturals?
És una molt bona pregunta i em sembla molt complexa la resposta. Des de l’anterior crisi, suposo que el poder adquisitiu de molta gent havia baixat i la gent va decidir optar per visitar espais naturals. Sí que hi ha hagut un increment de gent que fa activitats de natura els darrers anys.
Si el que volem amb la natura és desconnectar, això ja no ho trobem. Si puges a Montserrat pel camí principal, això sembla Les Rambles, però si busques una altra zona de Montserrat per fer una via ferrada, per exemple, no et trobes a ningú. Està tot concentrat. En el cas de Barcelona, seria com si visites la Sagrada Família. Ara bé, la gràcia de la natura és que no té les normes de la ciutat. Això trenca el format de com entenc l’entorn natural. Sí que alguna cosa s’ha de fer per conservar la poca natura que queda. Crec que una bona opció és generar una cultura responsable, sobretot entre la gent que viu lluny de l’entorn natural: més educació que no pas normes.
Quins reptes et planteges d’ara endavant?
Ara mateix no tinc cap pla de viatge, però sí que m’agradaria visitar Noruega altre cop. Potser ara tinc més ganes d’intentar que els que vivim aquí puguem gaudir de la natura. Realment, a Catalunya vivim en un entorn molt privilegiat. En menys de dues hores de cotxe ens traslladem a entorns privilegiats. Això a la resta del món no passa. Jo, un dels viatges que més faig és una via ferrada a la costa brava. De vegades, com que ho tenim a prop no ho apreciem prou. Li traiem el valor que realment té.
FOTO: Víctor Segura en un dels seus viatges | Cedida
