Reunir-se quan es fa fosc a la plaça del Pi de Bellaterra, carregats amb lots, frontals, xiruques i la samarreta de l’edició de cada any, per fer més de quaranta quilòmetres caminant fins arribar al monestir de Montserrat quan surten els primers rajos de sol. És ja una tradició bellaterrenca que va néixer fa 33 anys, quan un grup de la unitat de “trucs”, joves del Grup Escolta de Bellaterra d’entre 17 i 18 anys, van sembrar la llavor de l’actual Bellaterra-Montserrat, la caminada popular que uneix bellaterrencs i persones vinculades a la localitat, al cau i a la natura, de totes les edats. 

Justament aquest dissabte 13 de maig se celebrarà la 30 edició d’aquesta consolidada caminada i per fer memòria i recordar el seu origen, reunim a cinc dels creadors de la coneguda com a “Bellamontse”: El Marc Carballeira, l’Alfred Pallàs, la Txell Martin, en Xesco Camps i en Roger Gibert: impulsors de la caminada ara fa 30 anys i antics membres del Grup Escolta Bellaterra. 

La majoria d’ells es van conèixer al cau entre els 5 i 10 anys, alguns van ser “caps”, la figura equivalent a un monitor a Bellaterra o d’altres agrupaments i, fins i tot, n’hi ha que mantenen un fort vincle amb l’entitat. “Ara el meu fill va al cau i és truc”, explicava el Roger.  No tots ells han experimentat aquest repte “de fer la Bellamontse sencera”. “La Txell i en Xesco l’han fet moltes vegades, jo només la vaig fer un cop i em vaig perdre”, reconeixia l’Alfred rient. 

Una projecte “d’obra i servei” del cau 

La tradició va néixer com a projecte de servei que els joves del cau ideaven per l’agrupament escolta, “però aquell any vam decidir fer un projecte de servei per a tota Bellaterra”, explica en Xesco.  “Tal com s’havia concebut inicialment la Bellaterra Montserrat havia de ser la prova estrella d’unes olimpíades populars. Eren els anys previs als jocs olímpics. Això era una idea de bomber, probablement meva, i com totes les idees excessives que jo he tingut a la meva vida, no es poden fer mai tan grans i ho vam reduir a crear la Bellaterra- Montserrat, que era la prova que tenia més sentit”, afegia l’Alfred. “Estàvem molt al·lucinats amb la caminada Matagalls- Montserrat, fins i tot alguns l’havíem fet. I això ens va motivar a crear la nostra pròpia caminada”, explicava la Txell. 

El recorregut inicial, de 50 quilòmetres, travessava el cim de la Mola i va ser posteriorment reduït als 42 km actuals. “Inicialment, volíem fer el camí dels monjos, que és el camí que uneix el monestir de Sant Cugat, la Mola i Montserrat, per això havíem de pujar la Mola”, recorda l’Alfred, però va acabar convertint-se en la travessa de Bellaterra fins a Montserrat. “Devíem posar-hi molta il·lusió i ganes, perquè va venir bastanta gent”, confessa en Marc. 

Uns inicis “rudimentaris”

Una idea que es remunta a l’any 1990 i que va néixer a partir de la bona voluntat d’aquell grup de joves que, amb prou feines havien complert la majoria d’edat: “La majoria de nosaltres ens perdíem després d’haver fet el cim, entre altres coses perquè marcàvem el camí com podíem, gairebé inventant-nos-el”, explica en Xesco. “Ho fèiem sense GPS ni res similar, només amb els mapes de l’editorial Alpina, plens d’errors”, remarcava la Txell, “fins que vam descobrir que els militars feien mapes més precisos”, afegia l’Alfred. 

 “Recordo que una de les coses que va costar va ser aconseguir una ambulància. En aquell moment no hi havia mòbils i anàvem d’avituallament a avituallament assegurant-nos que tothom anava arribant. Era molt rupestre. L’ambulància anava seguint l’última persona. No recordo si ens comunicàvem amb walkie-talkies. A més el conductor de l’ambulància no estava gens content amb què pugéssim a la Mola, perquè no sé com ens haurien vingut a buscar”, explicava la Txell riallera. “A partir de les segones edicions vam inventar una versió més curta per als més petits, que pujaven des de Monistrol”, va afegir en Xesco. 

Una tradició que previu, perquè “articula la xarxa de veïns”

A cap d’ells, però, els sorprèn que 30 anys més tard se segueixi mantenint aquesta tradició, a la vegada que els omple d’orgull: “És una nit molt màgica: un repte, una superació, un treball en equip que et permet descobrir la natura d’una manera diferent i en comunitat. És una activitat que té molt sentit”, explica en Xesco. 

L’Alfred afegia que la considera “una activitat que fa poble. Això a Bellaterra sempre havia estat una dificultat. En aquella època, com a poble estava molt poc articulat i probablement una de les institucions que articulaven Bellaterra com a poble era el cau. També participàvem en la Festa Major, a la cavalcada de reis… però una caminada popular, que té aquest component participatiu cooperatiu, si ha durat tants anys, penso que és perquè articula la xarxa de veïns”. De fet, consideren que “conèixer a gent i ajudar-nos de contactes és una de les coses que ha permès que se segueixi fent”, afegia el Marc. Amb tot, apunten que les condicions i seguretat han millorat: “ara està molt més organitzada, hi ha més control, servei sanitaris, servei de bus al tornar i els més petits no fan tot el recorregut sencer, sinó que dormen a Monistrol i només fan la pujada fins a Montserrat”. Tot i així, admeten que “cada any s’organitza i es fa la difusió que es pot”, per això la participació va variant. Finalment esperen que en aquesta edició s’hi apuntin molts veïns i caminadors i aprofitin el merxandatge i l’edició dels 30 anys.

FOTOS: Els fundadors de la Bellamontse a Bellaterra, reunits 30 anys més tard | Laia Tardós