Als carrers, a les cases, als mitjans i a les converses de tot el veïnat, les eleccions municipals estan ja al caure i la pregunta més repetida en tots els pobles de Catalunya és: l’alcalde o alcaldessa revalidarà el seu càrrec o arribarà algú de nou per ocupar la seva cadira?. Amb un exercici democràtic que es repeteix cada 4 anys, cada municipi d’arreu de Catalunya es troba en una situació molt diferent. Hi ha alcaldes que només ho són durant legislatura – 4 anys – i n’hi ha d’altres que porten mitja vida al capdavant d’un ajuntament.

El cas de Bellaterra és peculiar, ja que no és pas un municipi, però sí que vota per escollir el representant de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), depenent de l’Ajuntament del municipi de Cerdanyola. Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra des de la seva constitució el 2010, porta 12 anys al càrrec, és a dir, 3 legislatures. Si torna a guanyar, en seran 4, un total 16 anys ostentant la presidència de l’EMD, però es tracta d’un període de temps habitual? Quina és la mitjana catalana? Quins són els municipis els quals duen més temps amb el mateix batlle? I a les EMD?

Belleterra supera en 4 anys de govern la mitjana dels municipis catalans

La mitjana d’anys que porten actualment els alcaldes al seu càrrec a Catalunya és de 8,67, és a dir, poc més de dues legislatures seguides, però això és la mitjana i també trobem moltes excepcions. Sense anar més lluny, si es posa l’ull a la presidència de l’EMD de Bellaterra, aquesta supera en quatre anys la mitjana catalana, és a dir, en una legislatura sencera més, ja que Ramon Andreu porta 12 anys seguits, 3 governs, al seu capdavant.

Hi ha batlles que només duen al càrrec una legislatura, com és el cas de Carles Cordon a l’Ajuntament de Cerdanyola (2019-2023) i n’hi ha d’altres que hi porten “mitja vida”. A Catalunya hi ha 3 pobles en què els seus alcaldes fa 44 anys que està al capdavant del municipi, és a dir, han estat elegits 11 cops seguits pels seus veïns. De fet, des del 1979 que Fogars de la Selva, Granyanella i Torroella de Fluvià tenen el mateix batlle.

A aquests 3 pobles amb 44 anys, el segueix de prop amb 40 anys l’alcalde de La Riera de Gaià. Jaume Casas va sortir elegit el 1983 i des d’ençà que governa aquest poble de 1.752 habitants de la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Tot i aquestes excepcions, el més habitual segons les estadístiques és que els alcaldes no passin de la primera legislatura, és a dir dels 4 anys. D’un total de 947 municipis que tenim a Catalunya, hi ha 414 alcaldes que no passen dels 4 anys, és a dir el 42,7 %. sobre el total. Tot seguit, els alcaldes que acumulen 12 anys al càrrec corresponen al 15 %, 145 municipis.

Mapa interactiu del nombre d’anys de govern dels municipis de Catalunya. Font del mapa: Veí de Bellaterra

Per consultar el mapa complet, seguiu aquest enllaç

Passant a municipis que tenen més o menys la mateixa població que Bellaterra (un interval d’entre 2.500 i 5.000 habitants), la mitjana de temps que un alcalde governa en aquests moments és de 8,08 anys. D’aquesta manera, Bellaterra seguiria estant per sobre de la mitjana, concretament 4 anys per sobre..

Els municipis amb un nombre d’habitants que fa més temps que tenen el mateix representant són La Pobla de Mafumet (Tarragonès, Tarragona), Albinyana (Baix Penedès, Tarragona) i Sant Pere de Torelló (Osona, Barcelona). El primer fa 28 anys que és al càrrec i els altres dos 24, és a dir, 7 i 6 legislatures respectivament. En aquesta mateixa franja poblacional, són 16 els municipis els quals els batlles duen els mateixos anys que el president de l’EMD de Bellaterra (12).

La Vall d’Aran és la comarca que més tendència té a prolongar les legislatures als Ajuntaments

Pel que respecta a les comarques, les que tenen tendència a tenir batles més longeus són el de La Vall d’Aran, amb una mitjana de 14,66 anys, el Pla de l’Estany, amb 13,6, el Tarragonès, amb 11,04, i la Segarra, amb 11 i on es troba un dels municipis amb 44 anys. En aquest aspecte, els alcaldes del Vallès Occidental (posició 26) té una mitjana de 8 anys, igual que l’Oriental. Ambdós estan lleument per davall de la mitjana total que és de 8,67. La comarca del Barcelonès és la penúltima de les 45 comarques amb 6 anys de mitjana.

Bellaterra és la quarta EMD amb més població de Catalunya

Pel que fa a les EMD, la veïna Valldoreix és la que més població té (7.627 habitants), seguida per Jesús (3.756 habitants) i l’Estartit (3.100 habitants). Bellaterra és la quarta EMD pel que fa a població, amb 2.738 habitants, estant un 495% per damunt que la mitjana catalana que està en 460 habitants.

Pel que fa a la distribució per províncies de les 64 Entitats Municipals Descentralitzades que hi ha a Catalunya, 51 són de Lleida (la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà són les comarques amb més, 33 en total), 6 són de Tarragona, 4 són de Barcelona i 3 són de Girona.

Tot i que Lleida és la província amb més Entitats Municipals Descentralitzades, és la segona en volum de població (7.685 habitants). La primera, amb només 4 EMDs, és Barcelona amb un total de 11.868. Aquesta “anomalia” es deu al fet que, tot i que Lleida té més EMDs, aquests tenen un nombre molt menor d’habitants, en contraposició als de Barcelona. A aquesta última província només sumant Valldoreix (7.627) i Bellaterra (2.738) ja sumen més de 10 mil persones.

Finalment, Sant Martí de Torroella, de la comarca de Bages, i Sant Miquel de Balenyà, d’Osona, són les que completen la llista de la província de Barcelona.

Les dades en brut emprades en aquest reportatge van ser recollides per un veí de Bellaterra

FOTO PORTADA: Els alcaldes de Catalunya concentrats al Palau de la Generalitat l’any 2019 / EFE