Per quarta vegada Bellaterra ha de triar qui ha de presidir l’EMD. Això vol dir que l’entitat té 12 anys, és a dir: tot just comença l’edat de l’adolescència. Què us he d’explicar de l’adolescència? Tots l’hem viscut i tots els que tenim fills l’hem sofert. Però l’adolescència és suportable si la infantesa s’ha gestionat bé i, em sembla que d’això, pel que fa a la criatura que ha conduit l’EMD fins aquí, res de res…
La infantesa de l’EMD ha vingut a ser com el tòpic del fill únic, és a dir: consentit i capriciós i que sempre ha fet el que ha volgut. Els pares de la criatura bé que li han plantat unes quantes plantofades. Dir això ara no és socialment correcte, però valgui com a metàfora pels molts revés que ha obtingut dels pares municipals. L’ha fornit això? Crec que no. Li ha aportat senys? Menys encara. La criatura segueix entossudida a ser ell i només ell i ser el centre de tot. S’ha empescat mil estratègies per aconseguir-ho i val a dir que se n’ha sortit. Però tots aquells que li han consentit campar al seu antull, potser, un dia o altre (potser ara) se n’adonaran que no és sa educar un infant, un adolescent d’aquesta manera i que convindria posar-li uns límits perquè comenci a dreçar el seu camí.
Han passat 13 anys des d’aquell 2010…, sí, dic bé, 2010, perquè va ser aleshores que es va aprovar l’EMD, i la criatura va accedir a la presidència interina tot esperant les eleccions del 2011, on, aleshores sí! es va confirmar la seva titularitat que, ves per on!, va esdevenir vitalícia…, fins ara, potser. I dic potser perquè en aquestes quartes eleccions hi ha hagut un desplegament de forces opositores que fa goig de veure. Si més no, fa goig de veure els cartells penjant de les faroles i tot el que vindrà. I entre totes aquestes opcions en vull destacar aquelles que poden arrabassar els privilegis de la criatura.
En primer lloc la de dos partits nous, Bellaterra Endavant i Impuls. D’aquests, el primer és pròpiament un partit bellaterrenc, ja que ha estat creat per veïnes i veïns de Bellaterra. El comandat Josep Maria Riba, vell amic, company d’escola i d’estius de bells records. D’ell sabem que és un bon gestor, per com ha portat la Unió de Veïns els darrers anys, una entitat que va començar a anar de capa caiguda des que es va constituir l’EMD. És un tecnòcrata de cap a peus, és a dir, -i com deia Plató al seu llibre La república-, un home savi. Intueixo la seva ideologia, però això no és important, ja que el que preval en ell és l’eficiència.
El projecte BE! no és nou. La idea va néixer el 2012 quan es van produir els Fets de setembre a la Festa Major. Aleshores un grup de veïns va tenir clar que només un partit nascut a Bellaterra podia plantar cara a Gent per Bellaterra. Malauradament la cosa no va quallar i hem hagut d’esperar 11 anys per veure realitzat aquest projecte. Dic malauradament perquè ara ha nascut en un temps on hi ha molts navegants per aquestes aigües del poder polític.
El segon partit de nou encuny és Impuls. No és un partit pròpiament de Bellaterra, tot i que una de les seves promotores és la nostra veïna l’Elisenda de Clascà. El seu projecte va més enllà i aspira a fer-se un lloc als dos municipis, el de Cerdanyola i el de Sant Cugat. L’Elisenda opta a l’alcaldia perquè ha decidit fer un pas valent cap a la política. Per l’amistat que ens lliga i em lliga amb els seus pares, vaig anar a la presentació del partit ara fa uns mesos. Aleshores vaig fer tot un seguit d’anotacions per passar-li, però no ho vaig fer. Vaig pensar que era una ingerència o, millor dit, una pedanteria, dir-li res. Són gent nova amb un projecte ple d’idees que els caldrà ordenar. Entrar en el terreny polític no es fàcil i necessitaran fer el seu recorregut i si els resultats no són bons ho hauran de saber entomar i posar-se a treballar de valent els propers quatre anys. I si l’Elisenda aconsegueix entrar en el consistori, aleshores sí que serà una gran victòria.
Del candidat a la presidència, en Jordi Clarà, no en sé res, solament el que ens diu a la seva entrevista a BellaterraDiari. Potser la seva experiència en el món financer pot posar ordre a la caixa oberta de l’EMD.
El tercer partit que vull destacar és ERC amb el seu candidat Quim Oltra. El vull destacar perquè la seva progressió en vots a Bellaterra és significativa (2007, 38 vots; 2011, 22 vots; 2015, 124 vots; 2019, 354). Aquest augment és degut principalment al seu candidat. El Quim ha hagut de bregar en un govern de majoria i això l’ha fornit. En un principi es va dir que no es tornaria a presentar. Així m’ho va fer saber i li vaig dir que s’ho repensés, que tanta feina de tants anys el feien ser un bon candidat perquè cap com ell coneix les interioritats de la institució, les seves possibilitats i les seves mancances.
En Quim és un polític pacient i sap negociar. De tots els candidats que es presenten, potser ell és el més ben preparat. Vull fer notar també el detall del cartell on apareix amb la seva suplent, la Laura Batalla. Això el distingeix. Si els resultats comporten haver de fer pactes perquè cap dels presentats ha obtingut majoria, caldrà tenir ben present aquest bellaterrenc compromès ja de ben jove amb el servei al seu poble.
Pel que fa a la candidatura de l’Àngel Vàzquez pel PSC, no em puc estar de dir que per fi el partit socialista s’ha adonat que té un paper a jugar a Bellaterra. Contrari a l’EMD l’any 2010, el seus posicionaments van ser de no presentar candidatura a la presidència. No ho va fer ni en el 2011, ni en el 2015, ni en el 2019. Ara, però, s’ha despertat, i ben segur ho ha fet empès pel mateix senyor Salvador Illa, qui ha vist créixer la tendència de vot cap al seu partit. La consigna deu haver estat: arrepleguem vots d’on sigui! Ara bé, el tarannà contrari a l’EMD dels socialistes segueix intacte, per tant, i a no ser que puguin guanyar i alhora governin a Cerdanyola, el diàleg seguirà essent feixuc.
Pel que fa a l’Àngel, li he d’agrair que em truqués demanant-me el llibre de Bellaterra per conèixer més a fons el lloc on viu de fa uns anys. Des del Turó de Sant Pau, Bellaterra es veu lluny i prova d’això és que de bon principi van espavilar-se, al marge de la resta, a aconseguir serveis com per exemple un centre cívic, que Bellaterra va trigar a tenir. Ben bé es pot dir que és el candidat sorpresa d’aquestes eleccions.
Per acabar, he de parlar de Gent per Bellaterra. De fet, i al llarg d’aquest 13 anys de govern en majoria absoluta i abassegadora, he parlat a gratcient de la seva gestió a través de BellaterraDiari. Ben aviat podreu consultar el meu llibre Nova crònica de Bellaterra on hi trobareu un recull d’escrits i documents des del 2000 fins l’11 de març del 2023. 548 pàgines ben sucoses que, n’estic segur, les gaudireu.
El seu candidat, Ramon Andreu, ha presidit l’entitat amb mà de ferro i s’ha fet impermeable a qualsevol suggeriment o proposta que li ha vingut de fora. També ha plantejat una estratègia de govern basada en la confrontació amb l’ajuntament i la opacitat. El Ramon, mal aconsellat aleshores, va perdre la gran oportunitat de convocar els veïns l’any 2010 quan va assumir, 9 mesos abans de les eleccions del 2011, la presidència interina. Així ho explicava el maig del 2018 en el meu article Enroc:
“Aleshores, vaig proposar al que encara és president de l’EMD de fer un govern unitari i aprofitar aquell any de legislatura per treballar en un projecte comú, de cara a afrontar el gran repte que era per Bellaterra tenir una EMD. Va ser endebades. Gent per Bellaterra tenia clar que volia governar d’una forma absoluta”.
No vull dubtar que el seu propòsit durant aquests anys de govern ha estat el de buscar el millor per Bellaterra, però s’ha equivocat amb la estratègia, en la forma i en no buscar consensos i suports. És una mala filosofia creure que una majoria de vots suposa que tot un poble accepti una sola manera de fer. Quan va dir en el seu discurs d’investidura del 2011 que volia ser el president de tots, segur que s’ho creia, però la realitat ha estat una altre. Si Gent per Bellaterra torna a guanyar per majoria i el Ramon Andreu es perpetua com a president, Bellaterra tindrà un greu problema perquè no hi ha cap indici que les maneres canviïn.
Del candidat Pedro Manresa de VOX no en sé res i tampoc tinc massa interès en saber-ne res i, pel que fa al PP, aquest partit no presenta candidat. Però no oblidem que a les municipals es presenten 13 partits, mal número pels supersticiosos. Esperem que el mal fat no caigui damunt nostre i els resultats facin que tots els candidats es vegin obligats a pactar per construir una EMD nova capaç d’afrontar els 7 anys que falten perquè Bellaterra compleixi 100 anys.
Ignasi Roda
