Amb l’objectiu d’estudiar la governabilitat de Bellaterra, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra va encarregar a principis d’any un estudi sociològic a a la Universitat Autònoma per estudiar els lligams de Bellaterra amb el seu voltant. Aquest perseguia estudiar la “governabilitat” de Bellaterra i es va fer mitjançant una tècnica que permet extreure conclusions amb només 6 persones de mostra. Al ser demanat al respecte, el president de l’EMD, Ramon Andreu, al passat ple extraordinari, deia: “és una mostra petita, però els resultats es poden extrapolar donats els perfils escollits”.

L’encarregada de fer aquest estudi va ser la professora i Vicedegana de TFG, Professionalització i Comunicació, Dafne Muntanyola, professora del Departament de Sociologia de la UAB. L’experta va entrevistar 6 bellaterrencs i bellaterrenques i extreure la conclusió que els bellaterrencs movilitzen més contactes cap a Sant Cugat, que no pas cap a altres municipis veïns. El motiu de fer-ho i presentar-ho d’aquesta manera seria, segons indica el mateix text consultat per BellaterraDiari, “una falta de temps i recursos” per part de l’encàrrec fet per l’EMD.

L’estudi va costar un total de 3.716 euros i els resultats es van presentar el passat 26 de febrer del 2023. Ramon Andreu, a la sessió de control extraordinària de l’abril, quan va ser demanat per BellaterraDiari sobre si era possible extrapolar els resultats d’una mostra tan petita va afirmar que era una tècnica comprobada i que sí que es podia fer.

Cada una de les 6 persones elegides havia de facilitar una llista de 20 persones les quals sabessin el seu nom i aquesta a l’inrevés. Així doncs, es va construir una xarxa relacional d’un total de 120 persones que en teoria abastia la totalitat del teixit social del poble. Els perfils masculins escollit van ser el d’un home amb estudis universitaris sense fills d’entre 20 i 30 anys. Tot seguit, el d’un home d’entre 50 i 65 anys que treballés a Bellaterra. Finalment, el d’un jubilat amb estudis secundaris.

Per altra banda, els perfils femenins van ser el d’una dona menor de 20 anys amb estudis secundaris. Tot seguit, el d’una dona d’entre 30 i 40 anys que no treballés o que ho fes a jornada parcial amb fills o familiars a càrrec seu. Finalment, el d’una dona ocupada sense fills entre els 40 i 50 anys.

Així, apuntaven que la totalitat de veïns de Bellaterra mantenen més lligams laborals, de consum, d’oci o familiars a Sant Cugat, que no pas a Cerdanyola, al qual li atorguen un paper residual i hi ha, segons l’estudi, “molt poca vinculació”.

Font imatge de portada: Albert Trepat