En el seu dia vaig escriure un article a BellaterraDiari on deia que era més digne plegar, abans que et facin fora. Vist ara, i sense la pressió de la campanya política, la gestió d’un polític és bàsicament treballar per millorar la condició de la gent i les seves infraestructures públiques, cosa que no dubto que hagi intentat Gent per Bellaterra. No va entendre, però, que la política és bàsicament pacte i no confrontació.
Algunes vegades els pactes poden esdevenir a favor nostre, i altres a favor d’altres. Com deia Mark Twain en la seva “pregària de guerra”. (Quan invoqueu una benedicció per a vosaltres, tingueu en compte. No fos cas que alhora sabent-ho o no sabent-ho, també imploreu maledicció contra el vostre proïsme! Si, per exemple, demaneu la pluja damunt vostra collita que en fretura, tal vegada invoqueu un dany contra els camps del veí, que ja n’ha rebut massa).
Potser el temps dirà si els que li precedeixen ho faran millor, on diposito esperança i confio plenament, entenent que la grandesa de la democràcia és que cada quatre anys podem escollir els nostres representants polítics, i m’agradaria dir que, amb dues legislatures ja és necessari fer el relleu. La política no hauria de ser un mitjà de viure, sinó un parèntesi de generositat per treballar per a la cosa pública. Avui les xarxes, premsa escrita, mitjans audiovisuals, etc. tenen un poder de convicció brutal, i hem d’anar amb compte, no fos cas que alhora demanem massa per a nosaltres i no pensem amb el nostre proïsme. Ànims Bellaterra. Endavant!!
