Així s’ha demostrat en l’estudi sobre comprensió lectura anomenat “PIRLS-2021”, segons s’ha fet públic fa pocs dies; es tracta dels alumnes de quart curs de primària (9-10 anys) i les proves es realitzaren al maig de l’any 21. Els resultats es donen en una escala que ajusta la mitjana general a 500 punts. En aquest estudi, que realitzà una agència privada internacional, hi participaren uns quants països del món i, en el cas de l’estat espanyol, algunes de les autonomies ho feren ampliant la mostra, per tenir resultats que els permetessin la comparació entre elles i respecte als indicadors internacionals. Com ja deu ser prou conegut, Catalunya ha quedat a la cua de la comparació entre autonomies, solament per damunt de Ceuta i Melilla. Els alumnes catalans han obtingut una mitjana de 507 punts, en comparació a la mitjana de la U.E. de 528, i el conjunt de l’estat espanyol de 521.

Sorprèn, però, que davant aquests resultats i la voluntat materialitzada en el seu moment de participar en aquesta avaluació, no hi hagi hagut per part del departament d’Educació una explicació i una valoració pública dels resultats, a més d’una relació de propostes per a millorar una situació que es presenta tant deficitària en l’àmbit de la lectura. Jo intentaré ampliar algunes informacions i també fer alguns suggeriments per la millora.

La prova feta a Catalunya es realitzà en català i això té diverses lectures. La primera és que els alumnes estan en un moment de l’escolaritat on han de dominar les dues llengües oficials, en comparació amb els territoris monolingües, però alhora ens dona indicacions sobre l’eficàcia de la immersió lingüística que, diem, estem aplicant. Perquè, si no es domina bé la lectura en català dubtosament es llegirà en català dins i fora de l’escola, i encara menys s’emprarà aquest idioma en la comunicació habitual en les xarxes i demés. Més quan l’enquesta que acompanyava les proves assenyalà que solament al 44% del nostre alumnat li agradava molt llegir, mentre que a un 12% no els hi agradava; les diferències de puntuació mitjana entre un grup i l’altre fou de 23 punts. Les proves es realitzaren quan encara era vigent la pandèmia del COVID, quan encara s’arrossegava la pèrdua d’escolaritat de l’any anterior, per això la puntuació mitjana fou 15 punts inferior a la prova anterior feta el 2016. Ara caldria veure si ja s’ha recuperat la pèrdua.  

Il·lustratives resulten altres dades d’aquesta prova. La diferència entre els resultats dels nadius i no nadius a Catalunya fou de 38 punts, de manera que s’adverteix la necessitat de treballar especialment aquesta població nouvinguda, més si volem que arribin a considerar el català la seva llengua d’informació i comunicació. A aquesta dada s’afegeix la que assenyala que 40% dels resultats s’expliquen en funció de l’anomenat “índex social, econòmic i cultural” (ISEC) del centre escolar al que pertany l’alumne. Per tant, cal atendre especialment els centres que tenen una població familiar més desfavorida, per compensar els dèficits sorgits del medi familiar; i fer-ne un seguiment d’aquesta atenció

També ha de donar què pensar el fet que a Catalunya tinguin millors resultats les poblacions més petites, menys de 15.000 habitants, de la mateixa manera que treuen millors resultats (94 punts més) els centres que els docents consideren segurs respecte als valorats com no segurs. Sorprèn, però, que amb els resultats obtinguts, el 81% del docents consultats es considerin molt satisfets amb la seva feina.  

Moltes reflexions es podrien fer analitzant amb més detall els resultats dels nostres alumnes però, a banda del què ja s’ha dit, personalment em confirma la necessitat de tenir dades objectives sobre la realitat del nostre sistema educatiu, la qual cosa passa per fer avaluacions externes serioses dels centres i els alumnes. Pensem que som una clara excepció entre els països avançats pel fet que els alumnes, fins a les proves de selectivitat, solament són avaluats amb resultats oficials pels seus propis docents. Objectivar els resultats de l’aprenentatge obtinguts pels alumnes i establir comparacions, amb els ajustaments que calgui en les variables a considerar, és un requisit imprescindible per millorar. Si no saps on ets no pots planejar cap on anar.

Ara, en molts casos, solament es tenen les valoracions que fan els propis centres docents, moltes vegades plens de bones intencions, quan no es deixen portar per corrents que utilitzen bones paraules sense que s’entri en el fons de la qüestió que són els resultats de l’aprenentatge en els alumnes. Per exemple, ara aquells centres que han participat en l’estudi que comentem i que es qualifiquen com innovadors, podrien constatar si els seus alumnes efectivament han obtingut bons resultats. Perquè la innovació no pot ser carregar la ma solament en les activitats grupals, descuidant les més individuals, quan l’aprenentatge és sempre una qüestió personal i, no cal dir-ho, el domini de la lectoescriptura s’adquireix de manera individualitzada, no coral. 

Els resultats esmentats i altres que es puguin obtenir, tant de bo serveixin per treure conseqüències que millorin el nostre sistema, que sembla està prou necessitat. No perdem temps, que va en contra sempre dels més desfavorits i també del nostre país en el seu conjunt.

Jaume Sarramona

(www.sarramona.net)