A la mateixa hora, si fa no fa, que a Bellaterra es proclamava el triomf de la candidatura BE! encapçalada per l’amic, company d’escola i veí Josep Maria Riba, a 90 quilòmetres nord enllà, i en un poblet del Gironès de nom Viladasens, és proclamava la victòria com a nou alcalde d’un molt bon amic i veí de Bellaterra, fins fa pocs anys, de nom Xavier Sánchez. 

Molts de vosaltres el recordareu com una persona ben implicada en tot el que era fer coses per la nostra comunitat. Va formar part de la junta d’UVB del 1990 al 1994 i de la seva mà va sortir un nou logotip de l’entitat que encara perdura. 

Fa uns anys la Toni i el Xavi van canviar de residència per crear la seva nova llar a Viladasens, però sense oblidar-se de Els Bons amics! que amb tota la regularitat que ens permeten les nostres obligacions familiars i de feina, ens trobem, mengen, bevem, riem i parlem de, entre d’altres coses, allò que ens uneix a tots, Bellaterra. 

El nou alcalde de Viladasens remunta els seus records a l’escola Tagore de la qual, i com quasi tots els que vam passar per allí, conserva un munt d’imatges, vivències i moments tots bons: les classes al jardí, els pessebres a l’estació dels FFCC (ara FGC), les festes de primavera, el taller de plàstica i que en dèiem de pretecnologia, els companys i tants mestres, moltes d’elles que venien de l’Escola de jardineres del CICF que dirigia en Ramon Fuster, fundador i director del Tagore, junt amb la que anomenaven senyora Roda, la meva mare, Maria Rosa Fàbregas Rovira. Una escola que va atraure a moltes famílies a matricular els seus fills i filles i a construir les seves llars en una Bellaterra dels anys 50 que, fins aleshores, es nodria essencialment de veïns i veïnes estiuejants que formaven una colònia activa amb, la cultura, l’esport i la bona relació veïnal, en franca harmonia. Quan el Xavi parla de Bellaterra se l’il·luminen els ulls i, plegats, compartim bells moments i belles i no tant velles històries. I, ja veieu!, ara ens l’han fet alcalde de Viladasens, tot i els pocs anys que fa que hi viu. 

No fa ni un any o poc més que en una de les trobades de Els Bons amics! ens parlava amb tant d’entusiasme del lloc on ara viu, i de les seves gents i del seu entorn, que li vaig dir que, tard i d’hora acabaria essent alcalde. El Xavi va dir: -I ca! No! Vull viure tranquil, jo. Però el Xavi és una persona que té una curiositat innata per tot el que li rodeja i ha sabut integrar-se al seu nou poble de tal manera que els 200 i escaig habitants de Viladasens li han fet confiança. 

Ara té molta feina per endavant, perquè els pobles petits però amb territoris grans, (Viladasens té més de 17 quilòmetres quadrats), tenen pocs recursos i moltes mancances. El seu programa és ambiciós, però toca de peus a terra. La seva il·lusió és infinitat per aquesta nova etapa que se li obra. I la seva generositat pels seus conveïns és la mateixa que hi va posar quan vivia a Bellaterra, que, com tants i tants veïns d’abans de l’EMD, treballaven sense esperar res a canvi (llegiu un sou).


D’això ha anat un dels temes que hem parlat a gratcient en la darrera trobada de Els bons amics!, i de si el nou president de l’EMD de Bellaterra hauria de cobrar. Li he recordat que l’equip que jo encapçalava i en el qual també hi era la bona amiga Montse, i  amb qui ens vam presentar a les eleccions del 2011, les primeres on s’escollia els govern de l’EMD, vam especificar en el nostre programa que no percebrien cap sou perquè enteníem que aquells primers 4 anys havien de servir per assentar les bases d’un organisme que acabava de néixer, amb poques competències i pocs recursos. 

Ara, però, la nostra EMD té 12 anys de vida i un recorregut que la fa més complexa de governar i requereix una dedicació total per part del nou President, per, entre d’altres, corregir els errors heretats, si es vol avançar cap a una entitat amb veritable capacitat d’autogestió, tot i sabent que, en gran part, seguirà depenent, com passa a totes les EMD’s, dels seus corresponents ajuntaments. Però sobretot avançar per recuperar, ni que sigui una mica, aquella sintonia veïnal que hi havia abans del 1990, just quan va néixer el moviment segregacionista i que, com tantes vegades he dit, va fer més mal que bé a Bellaterra.


El Xavi serà alcalde de l’Ajuntament d’un poble i això li comportarà una feina més complexa que la d’un President d’EMD i amb un grau de responsabilitat major. Però ho té clar i no vol cap tipus de remuneració malgrat això suposi perdre una partida econòmica de La Generalitat assignada amb aquesta finalitat. Tots els amics li hem dit que no són bons temps per renunciar a cap aportació i que cal aprofitar-la, perquè segur que hi ha maneres que un alcalde pugui cedir el seu sou per a una cosa de profit pel poble.


El nou President de l’EMD de Bellaterra també haurà de decidir què fer amb el sou tant generós que li deixa en herència el seu predecessor, però també ha de tenir clar que la dedicació que li demanen els seus votants caldrà que sigui justament remunerada. Potser aquest haurà de ser el seu primer moviment com a President. o… O potser podria promoure l’agermanament de Bellaterra i Viladasens, com un acte simbòlic que proclami que els pobles s’agermanen per la seva gent.

Bellaterra

11/6/23