El teló està a punt d’aixecar-se. Els carruatges s’amunteguen a l’entrada del teatre i l’olor a fems dels cavalls fa que es respiri un aire d’optimisme com fa molt de temps no es respirava al poble; definitivament, calia una nova estrena al gran teatre de l’EMD.
Els nous actors estan, com bé podeu imaginar, neguitosos, però també amb un desig infinit de fer-ho bé; em consta i és el que toca. Els diàlegs són complicats, la profunditat de l’escenari i l’amplitud de la sala no ho posaran gens fàcil a aquests nou artistes però l’aparició d’un nou director, novell en la matèria però amb molta empenta, promet una temporada on la il·lusió embolcallarà les primeres representacions, unes representacions, d’altra banda, que seran fonamentals per dibuixar la línia que aquesta nova companyia pretén establir i per la qual haurà de treballar. Esperem que el nou director tingui la visió clara de l’obra i sàpiga com comunicar-la. Així sigui!
El recolzament inicial dels espectadors el tenen, doncs fa molt de temps que no tenien obres de qualitat en aquest teatre de no més de 12 anys, però caldrà perfeccionar al límit el guió per fer comprensible el text, filar ben prim en la caracterització dels personatges i potenciar un treball en equip que serà del tot fonamental per assolir l’èxit esperat i poder connectar, així, amb un públic que vol fer de Bellaterra la nova capital del teatre.
Més lluny, però no gaire, la companyia de Cerdanyola, més gran i amb més experiència, vetllarà i col·laborarà amb la de Bellaterra perquè tinguin una escenografia i vestuari que s’adaptin el millor possible a les necessitats existents, tot plegat en clara harmonia amb l’obra i contribuint amb una narrativa que ha de marcar l’esdevenir de Bellaterra. Del treball conjunt d’aquestes dues companyies, així ho desitgem tots els bellaterrencs, haurà de sortir la nova Bellaterra.
Actors i actrius d’aquesta nova Bellaterra, molta merda!
Àngel Vázquez
