Qui hagi estat vinculat al cau, a l’esplai o ja tingui una edat sabrà que aquesta cançó marca la fi d’una temporada i planteja un comiat. Si bé és cert que la cançó també posa data de retrobament, els finals de temporada sempre comporten comiats que no esdevenen retrobaments.
Ara fa prop de 8 anys esdevenia vocal gairebé per sorpresa i s’obrien davant meu 4 anys d’una intensa activitat i un gran aprenentatge pels que sempre estaré agraït a Bellaterra. Aquell mandat començà amb la independència, transcorregué amb la negociació del conveni i acabà amb la iniciativa d’annexionar Bellaterra a Sant Cugat. Vingueren eleccions, i els resultats foren bons per ERC.
Iniciarem un segon mandat en companyia de la Laura Batalla. De la que he après i he entès. Un segon mandat que tot just acaba avui, més aspre i amarg, que s’iniciava amb allò de marxar a Sant Cugat i que ha acabat amb la sensació del hàmster a la roda. Les eleccions han estat contundents. Els resultats han estat dolents per ERC i n’assumeixo totalment la responsabilitat. M’acomiado.
M’acomiado d’una Bellaterra que ha fet un gir de 360 graus. Que m’ha donat una lliçó d’ego amb la mà oberta. Que segueix amb neguits i encarant reptes que tenia ja fa anys i que a partir d’ara serà governada per una nova generació. M’acomiado per què, resultat electorals a banda, crec que aquells que vem renegociar el conveni i que vam fallar, hem de fer un pas al costat i deixar espai per a noves idees i maneres de mirar i fer. M’acomiado perquè s’ha tancat un cicle. M’acomiado amb la certesa d’haver contribuït.
Ara fa vora 4 anys, en la constitució del mandat que avui acaba apelava a les responsabilitats tant del president com de l’alcalde d’entomar una solució digna i satisfactòria per Bellaterra. Ni un ni l’altre em van fer gaire cas, però torno a apelar-los (amb tota la “xuleria”). Ho faig amb la certesa que el nou president entrant té la voluntat de fer les coses de manera diferent i que el reescollit alcalde ha vist que Bellaterra bé val la pena de presentar un candidat (bona tria, per cert).
L’actual EMD i l’actual Ajuntament tenen la possibilitat i la responsabilitat de millorar la situació de Bellaterra. I si ho fan, no només hi guanyarà una de les parts, en aquest cas 1+1 no sumaran 2; en aquest cas 1+1 sumaran 3. El dia que la Bellaterra de baix s’adoni del que té a la serra de Galliners… un altre gall cantarà! Vés que no ho vegi algú altre abans.
Als que entreu, felicitats, ànims i encerts. No tingueu por d’escapçar, però no ho feu sense sentit. Sigueu prudents i diligents, ferms quan calgui. Calen canviar coses però no tot el que s’ha fet, o s’està fent, està mal fet. Ningú esperarà veure cap canvi immediat, però de ben cert que una bona pila de gent els esperarà. Recordeu que encara tenim pagats 4 programes a TVSant Cugat… i no seria maco que ho aprofitessiu per explicar coses? Diuen que tenen una audiència màxima, de vora 2000 i pico persones, diuen..
Als que fa 4 dies governaven i ara seran oposició: benvinguts. Us desitjo un mandat més fàcil que els 2 que jo he viscut, us animo a fer una oposició que empenyi al govern a ser millor i empatitzo amb vosaltres en el que serà tenir davant una majoria absoluta (oju, que potser m’equivoco… tant de bo). Respireu, reflexioneu, mediteu… l’hòstia ha estat grossa, però no dubto de l’essència de la vostra implicació, fer de Bellaterra una bella terra.
Als companys i companyes que marxen com jo mateix, pel motiu que sigui… En algun cas ni es notarà la vostra absència; en d’altres serà una vertadera llàstima i per uns altres ja tocava per conviccions. En algun cas ja tocava. I punt.
I tant uns com altres (dels que us quedeu)…. Feu-li cas a la Laura!!
.