Ignasi Roda, dramaturg de professió, ha anat posant durant anys el seu granet d’arena a la història de Bellaterra. A partir de reflexions, ha anat documentant el que ha anat passant al poble durant aquestes dues dècades que portem de segle. Ara ho ha volgut recollir tot en un nou llibre, Nova Crònica de Bellaterra, el qual va presentar el passat diumenge 18 de juny.

Roda, el 2005, ja va publicar un gruixut repàs de la història del poble, Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys, i ara, segons ell mateix apuntava a la presentació, tenia la necessitat de prosseguir-la. També deixava per escrita aquesta motivació a la nota preliminar del llibre “t’adones que, sense voler-ho, has de deixar una crònica que bé pot servir per saber tot o part del que ha passat al lloc”.

Tracta diversos temes i l’índex n’és la clau. Els escrits, ordenats cronològicament, van des de reflexions en primera persona a les tradicions, passant per la cultura, l’obituari, el territori, la política o les efemèrides, entre d’altres. En total, més de 250 cartes, articles de premsa i documents, que volen ser una radiografia personal d’aquests primers 23 anys de segle XXI.

Santiago Vila-Puig, de qui Ignasi Roda destacava la seva “increïble” i “detallada” memòria ja passats els 90 anys, va escriure el pròleg del llibre. En ell, Vila-Puig recomana llegir-lo “a poc a poc” i “obrint-lo per qualsevol pàgina”, perquè ell dona fe de què “hi endevinareu una història carregada d’intenció, retret també d’humor i a voltes també amb un toc d’emoció certament nostàlgica”.

Nova crònica de Bellaterra està construïda a partir de petites píndoles que són el reflex de l’evolució social i política del poble: conté els personatges d’aquest nou segle, i del passat, permet mirar en retrospectiva els primers anys de l’EMD o traslladar-se a les escenes que més van revolucionar la vida de Bellaterra.

A la presentació, mentre Roda signava llibres, els futurs lectors fullejaven la “crònica”. Amb una copa de cava a la mà i un pastisset creat expressament amb la intenció de representar a Bellaterra, els assistents comentaven alguns dels títols dels articles del recull. La més recent reflexió, tal com va explicar l’autor, és Avui és 11 de març, dia en què va donar per acabat el llibre, però, tanmateix, el febrer havia escrit Si els polítics escoltessin.

Quatre mesos després d’aquestes últimes paraules, els assistents a la presentació eren conscients que amb el punt final del llibre no s’acabava la història. Els bellaterrencs que van fer acte de presència van decidir guardar un trosset dels últims 23 anys del seu poble, pot ser, amb la intenció de no oblidar o simplement de recordar.

Podeu adquirir el llibre a la llibreria i quiosc Paper’s de Bellaterra (plaça del Pi, 3)