La nit més curta de l’any és un moment prou assenyalat per trobar-se envoltat de llegendes i tradicions mil·lenàries. Les més conegudes avui dia a les nostres contrades giren entorn del foc: falles al Pirineu, les fogueres de Sant Joan, els petards i focs artificials… El foc s’ha considerat des de molt antic un element que renova i purifica, i aquesta nit màgica és l’assenyalada per beneficiar-se’n plenament. Tradicionalment, la nit de Sant Joan també s’ha considerat que marca el moment idoni per aprofitar al màxim els beneficis d’algunes plantes, que només posseirien algunes propietats si són collides aquesta nit.
Amb tanta potència simbòlica, no podia faltar una planta que s’anomena “herba de Sant Joan”, que realment se sol trobar al màxim de la seva floració per aquestes dates. L’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) té diversos noms, mostra de la seva importància tradicional: hipèric, pericó foradat, herba foradada, herba de cop… És una planta vivaç, la part aèria de la qual mor cada any, però rebrota de la seva part subterrània. Creix recta, fent una tija força llenyosa, i pot fer fins a 1 m d’alçada. El terme foradat fa referència a les seves fulles, que si es miren a contrallum, estan tacades per desenes de puntets translúcids, com si les haguessin punxat amb una agulla. Aquests puntets són vesícules on emmagatzema l’oli essencial. Malgrat tot, la part que s’utilitza normalment són les flors, que en contindrien una major quantitat. Aquestes són d’un color groc intens, i es troben reunides a la part més alta de la planta.
El renom de l’hipèric és en part justificat per les seves virtuts medicinals, de les quals es pot parlar extensament. Entre els seus principis actius conté hipericines (pigments vermells), hiperforina, flavonoides com l’hiperòsid, la rutina i la quercetina, tanins… Alguns dels seus compostos es dissolen millor en aigua, mentre que d’altres es dissolen en oli. Això explica que, segons els compostos i propietats que es vulguin prioritzar, s’utilitzarà un tipus de preparació o una altra.
Com a exemple de preparació en oli, trobem l’oli d’hipèric. Aquest es prepara amb flors de la planta posades a macerar 40 dies amb oli d’oliva a sol i serena. De forma gairebé màgica, de la combinació de les flors i l’oli que són grocs, se n’obtindrà un preparat de color vermellós, que és el color de l’oli essencial extret. Aquest oli s’aplica de forma tòpica, i és adequat per al tractament d’herpes, picades, infeccions cutànies… Les propietats antiinflamatòries dels seus compostos, com ara la hipericina i els flavonoides, també el fan adequat per al dolor, sent conegut en alguns llocs com a oli de cop. Cal vigilar, però, amb l’exposició al sol, ja que l’oli essencial de l’hipèric és fotosensibilitzant i pot produir cremades.
Si la planta es prepara en solucions aquoses, com ara infusions, que es poden aplicar en compreses o gargarismes, extraurem una major quantitat de tanins, cicatritzants i molt adequats per al tractament de ferides, llagues, cremades, gingivitis… Per aquest ús també es pot aplicar directament la planta aixafada en forma d’emplast.
Un dels usos actualment més rellevants és el relacionat amb el sistema nerviós. L’hipèric té un efecte bastant potent en aquest sentit, comparable al d’alguns fàrmacs i amb pocs efectes secundaris, trobant-se indicat per al tractament d’ansietat, insomni, cansament i depressions lleus. En aquest efecte hi intervindria la hipericina, que bloqueja l’absorció dels neurotransmissors serotonina, dopamina i noradrenalina. Tot i això, seria important l’efecte sinèrgic, la combinació de diversos compostos és el que explica el seu efecte, més potent que el de la hipericina per sí sola. I aquí ve un altre aspecte curiós de la seva preparació. La infusió d’hipèric, tot i que es pot utilitzar, no seria la forma més efectiva, ja que la hipericina i altres compostos no es dissolen bé en aigua. Però en canvi, l’oli d’hipèric no es pot prendre de forma oral, ja que té una concentració massa elevada de compostos actius i pot generar efectes tòxics. Alhora, pot ser interessant una fórmula que extregui tant compostos solubles en oli com en aigua, per tal d’obtenir un major efecte sinèrgic. De manera que el que s’utilitza freqüentment amb aquesta finalitat són extractes hidroalcohòlics i tintures.
L’ús intern de l’hipèric té un altre aspecte important a tenir en compte, que és el de les interaccions amb fàrmacs. Aquesta planta és segurament una de les més conegudes quan es parla d’interaccions de medicaments amb plantes medicinals. No s’ha de combinar mai amb antidepressius, ja que la suma dels efectes podria esdevenir tòxica. Alhora, però, també pot interaccionar amb fàrmacs que produeixin efectes completament diferents als antidepressius. I és que augmenta l’activitat, entre d’altres, del citocrom CYP3A4, un enzim del fetge implicat en el metabolisme de molts fàrmacs. Tant és així que en molts casos pot augmentar-ne el metabolisme i eliminació i reduir per tant els seus efectes. A la pràctica, això s’ha vist sobretot en estudis que analitzen mostres de sang, veient que els nivells de fàrmac són disminuïts. Aquesta disminució d’efecte pot no tenir conseqüències visibles en molts casos, però en canvi pot ser greu en d’altres, on les dosis de fàrmac s’han d’ajustar molt bé: digoxina (fàrmac pel cor), metadona, immunomoduladors, anticonceptius orals (les dosis baixes poden produir sagnats), benzodiazepines, anestèsia…
Finalment, és important remarcar que s’aconsella evitar l’ús intern de l’hipèric durant l’embaràs i la lactància, i que és molt recomanable utilitzar-lo sota supervisió mèdica, sobretot en cas d’estar prenent alguna medicació. Malgrat el que pot pensar molta gent, moltes plantes són veritables laboratoris farmacèutics, i el seu ús medicinal sol tenir una base científica que s’amaga darrere de les tradicions desenvolupades al llarg dels segles. Sovint, les plantes són remeis relativament segurs i innocus, que solen generar pocs efectes secundaris i són molt adequats per a condicions poc severes. Tot i això, de plantes també n’hi ha de molt tòxiques, i com podem veure, fins i tot les que gaudeixen d’una llarga tradició com a medicinals s’han d’utilitzar amb prudència.
Agenda:
Arriba l’estiu, un moment perfecte per fer excursions d’una manera diferent. Les tardes són llargues i no fa tanta calor, i cap al vespre, molta fauna del nostre entorn comença a sortir i es deixa veure. Llocs emblemàtics que els caps de setmana estan plens de gom a gom, es gaudeixen d’una manera diferent en els moments que hi torna a regnar la calma. Malgrat la calor i la falta d’aigua, molts indrets es troben al màxim de la seva esplendor, amb vegetació exuberant i amb insectes i ocells que han arribat de terres africanes. Escriviu a abistue@naturaibiologia.cat si voleu gaudir de qualsevol espai natural de forma guiada per no perdre-us cap detall del que ens envolta. A la pàgina web trobareu exemples d’alguns dels llocs on fem guiatge.
Amb l’arribada de l’estiu és ple de llocs que es poden visitar per gaudir, aprendre i on s’hi fan activitats de llarga durada, de les quals podeu participar en qualsevol moment. Si voleu rebre informació més detallada, podeu escriure a abistue@naturaibiologia.cat i amb molt de gust us n’informarem.
