El 18 de juliol de 1936, el general Franco es revoltava contra la Segona República Espanyola, donant peu així a l’inici d’una guerra civil que duraria 3 anys. Al conflicte bèl·lic la seguiria una llarga dictadura que duraria fins al 1975. A Bellaterra, com a tots els pobles i ciutats de l’Estat espanyol, la guerra també es va sentir. Ara, 87 anys després del seu inici, ens demanarem què va passar i com es va viure la Guerra Civil Espanyola a Bellaterra.
El 18 de juliol d’aquell any el Club Bellaterra estava de celebració, s’havia organitzat un sopar de benvinguda de la temporada. Poc s’esperaven les notícies que estarien per arribar. L’alarma de l’aixecament militar va arribar a Bellaterra per moltes vies, ja que hi havia veïns molt ben informats, però entre ells en destacava un: Càndid Dencàs. Aquest era metge de les Forces d’Assalt i germà del conseller de Governació de la Generalitat, Josep Dencàs.
Amb aquesta notícia corrent pels carrers, moltes famílies van decidir deixar enrere el poble, abandonant unes cases que posteriorment serien requisades per l’Ajuntament de Cerdanyola i la confederació de sindicats anarquistes CNT (Confederación Nacional del Trabajo). Fins i tot algunes d’elles varen ser saquejades. Artur Vidal explicava a l’Esquirol del Vallès, revista de Bellaterra, que el poble a quedar buit: “El 22 o el 23 de juliol, quan el tren va tornar a funcionar, l’èxode va ser massiu”.
Els inicis de la guerra a Bellaterra
Els primers mesos de la guerra van ser tensos, segons s’explica a Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys: hi va haver tres fets que van capgirar Bellaterra.
Al bon començament, es va afusellar a Bartomeu i Bartomeu, el propietari de l’hostal Sant Pancraç, però segons explicava Lluís Sastre al llibre d’Ignasi Roda, no va ser pas per les seves idees polítiques, sinó per un “odi fora de mida”.
Tot seguit, també es va intentar assassinar a l’advocat bellaterrenc i degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Frederic Roda i Ventura. A més, amb l’aixecament militar moltes presons van obrir les seves portes i van sortir nombrosos delinqüents i anarquistes. Entre aquest grapat, van quedar en llibertat 3 anarquistes italians acusats d’assassinar a un rellotger de Gràcia. El gremi de rellotgers del barri va demanar a Roda i Ventura que es fes càrrec de l’acusació, l’única que va exercir en la seva carrera. Un cop al carrer, els italians van voler assassinar a l’advocat a la seva casa de Bellaterra, però no el varen trobar.
Finalment, als primers compassos de la guerra, es va estar a punt d’afusellar un grapat de pares de família al davant de l’Hostal Sant Pancraç. Un piquet de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) va titllar-los de “rics burgesos reaccionaris”. Si no hagués estat per l’aparició quasi “miraculosa” d’un veí del poble, la guerra a Bellaterra s’hagués endut un grapat més gran de víctimes.
Qui va ser el veí “salvador”, us demanareu. Hi ha diverses versions al respecte de com es va salvar a aquestes persones del sanguinari afusellament, però sembla que la més s’acosta a la realitat és la de Lluís Gifré, fill d’un dels pares de família que va arreplegar el piquet. Càndid Dencàs, metge de les Forces d’assalt, va discutir amb els de la FAI, i Lluís de Abalo, una capitost militar de la Creu Roja, va intercedir per tots.
La CNT requisa Bellaterra
El 12 de febrer de 1937 la CNT requisa Bellaterra, així ho va reflectir l’acta de la reunió de l’Ajuntament de Cerdanyola d’aquell mateix dia. El sindicat anarquista es feia càrrec, a partir de llavors, de la seguretat de la urbanització de Bellaterra i de la recaptació de diners per a la seva causa.
Segons testimonis recollits al llibre de Roda , el “Camarada Pérez” es va erigir com a protector de la comunitat. Hi ha opinions de tota mena respecte a aquest personatge anarquista. Per una banda, n’hi ha que el qualifiquen d’un “Àngel de la Guarda” i d’altres deien que protegia Bellaterra a canvi d’un bon grapat de diners, segons deia Lluís Gifré, el seu pare pagava cada mes 2.500 pessetes per la protecció de la seva família, “era una quantitat molt gran per l’època”, afegia aquest.
Fins i tot, un testimoni del llibre va arribar a dir que a la plaça Greco, al barri de Can Domènec, el “Terrible Pérez” com també el coneixien alguns, va afusellar a molta gent. Aquests fets només hi ha una persona que ho confirma.
L’escola del Club Bellaterra
Durant la Guerra, el Club Bellaterra es va convertir en una escola per a refugiats. A la veïna Josefina Olivella la van enviar a fer feina a aquest nou centre, tenia 23 anys i va passar la guerra al poble. La professora explica que tenien nens i nenes del poble, refugiats vinguts del nord i alguns de la Barceloneta, ja que l’havien bombardejada.
A més de la professora Olivella, els nens també varen tenir al pintor Joan Vila-Puig com a mestre de dibuix. Ell els donava classe també a casa seva, a l’altre costat de la via del tren.
Els incidents de la casa dels Vila-Puig
La casa dels Vila-Puig, no només va servir com a classe de dibuix, sinó que també va viure moments d’extrem nerviosisme. A finals de 1938, tres individus provinents de Barcelona varen entrar a la casa del pintor i se’n van endur el cotxe, la ràdio i una càmera fotogràfica.
La guerra va acabar el primer d’abril del 1939 i a Bellaterra deixant una bona ferida oberta. Amb tot, Bellaterra va salvar-se de la desfeta que produeix un enfrontament bèl·lic: “La peculiaritat de l’indret i sobretot la seva jovenesa van fer que no hi hagués enfrontaments veïnals, com sí que va passar en la majoria dels pobles i ciutats”, deia Roda. Tot i això, ell mateix recorda que “no per això, s’ha d’oblidar res d’aquell conflicte”.
La informació d’aquest article ha estat extreta del llibre Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys:
