És poc usual que un poble tan petit com Bellaterra tingui un mitjà de comunicació, com és el cas del BellaterraDiari aquí des del 2016, però sabíeu que hi va haver una revista bellaterrenca que va estar en funcionament durant quasi 20 anys? Estem parlant de la revista L’Esquirol de la qual, entre 1985 i 2004, es van publicar fins a 81 edicions, primer cada dos mesos i després dues vegades a l’any. Ara, quan gairebé passen 40 anys de la seva creació, la recuperem per fer un repàs de la publicació i dels temes més punyents que es van incloure en les seves pàgines.

Avui és el dia de fer una mirada retrospectiva a la seva vida. A qui va pertànyer? Quins van ser els seus responsables? Com es va anar anomenant amb el pas del temps? Quan es va incloure el color a les seves pàgines? Quins problemes va tenir? Podeu consultar diferents números de la revista aquí.

Els antecedents

El primer projecte de premsa de Bellaterra va ser Sport Club Bella-Terra, que només va tenir un número. La primera i única edició va sortir a la llum el juliol de 1936, moment en què va començar la Guerra Civil Espanyola, fet que va truncar el primer intent periodístic de Bellaterra. Segons s’explica a Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys, llibre d’Ignasi Roda, el que va deixar entreveure la primera entrega era que la revista tenia molt potencial, tant pels seus col·laboradors, com pel seu contingut.

L’Esquirol del Vallès. 1985-1990

El 1985 neix a Bellaterra L’Esquirol del Vallès de la mà de Jordi Guiu, en aquells moments gerent de Fomento Barcelonés de Inversiones, que serà el gran protagonista d’aquesta primera etapa. Ell escriu els articles, cerca les col·laboracions, tria les fotografies, maqueta la revista, fa les subscripcions, cerca la publicitat i distribueix la revista; en altres paraules, Guiu fa 37 nombres en 5 anys amb una periodicitat bimensual. En aquells moments, la revista era gratuïta.

L’Esquirol d’Amics de Bellaterra. 1990-1996

El 1990, l’Associació Amics de Bellaterra pren la propietat de la revista després que Jordi Guiu, per problemes de salut, decideixi donar una passa a la banda. Aquests nous propietaris veuen la necessitat de professionalitzar el que fins ara havia estat L’Esquirol del Vallès, tant des del sentit administratiu com executiu. És aquí quan l’Andrea Pasqual passa a ser la seva nova directora.

Bellaterrenca, periodista de professió i, en aquells moments, sense feina, Pasqual es fa càrrec de la publicació periòdica. Ho fa amb alguns membres de l’Associació, que formen el consell d’administració de la revista, a més d’escriure articles per aquesta.

Els primers canvis significatius van ser a partir del nom. Primer el van anomenar Esquirol de Bellaterra i després va passar-se a dir Esquirol dels Amics de Bellaterra, ja que alguns dels socis consideraven que la revista era un butlletí intern de l’Associació.

Tot seguit, amb l’expectativa de la professionalització, s’havia d’iniciar una etapa diferent, amb més suports. Andrea Pasqual va acabar traient la revista tal com ho feia Guiu: escrivint, contractant la publicitat, maquetant, cercant col·laboradors, etc.

La creença dels Amics de Bellaterra era fer créixer el nombre d’associats, però la realitat va acabar sent diferent. Fins i tot, amb el temps, alguns dels socis es van anar donant de baixa. Pasqual va dimitir abans d’acabar el 1996 i que es distribuiés l’edició nombre 63, és a dir, en va fer 26.

L’Esquirol de Bellaterra. 1997 – 2004

A principis de 1997, la Unió de Veïns es fa càrrec de l’Esquirol, a petició d’uns Amics de Bellaterra que observaven com el nombre de socis anaven caient i ja preveien la seva desaparició. Els nous propietaris posen al capdavant a Isabel Bernier i la revista es passa a dir L’Esquirol de Bellaterra.

La tercera, i última etapa, es desenvolupa igual que l’anterior: Bernier, com a directora, va assumir tota la responsabilitat, tal com ho havien fet els seus antecessors: cobrir continguts, cercar publicitat, editar la revista, etc. Així i tot, a Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys ella mateixa reconeix el suport de Joan Nogués: “Un professional de la impressió, que estava a la junta Unió de Veïns, em va oferir el seu ajut que mantingué fins als darrers números.

Va ser el 2000 quan van arribar dos canvis significatius a la revista. Per una banda, van introduir el color a les seves edicions. Per l’altra, es va constituir l’Esquirol com a unitat jurídica, naixia l’Associació Cultural l’Esquirol de Bellaterra.

Tot i aquests avanços, Isabel Bernier, el 2004, posa fi a la seva etapa com a directora, havent llançat 17 edicions. Aquell mateix any, amb un total de 81 edicions llançades en 20 anys, es posa punt final a la revista, ja que la Unió de Veïns no troba un nou director.

Altres referents de la premsa bellaterrenca

Hi ha hagut altres projectes periodístics a Bellaterra, des de la Revista Bellaterra (1959-1962), passant per l’Escurçó (1990 i 1992) i el Diari de Nadal (1998 i 1999). En l’actualitat, a banda de BellaterraDiari, que va néixer el 2016 com a únic diari digital, també existeix el Tot Bellaterra.

Aquest últim es va crear el 2010, de la mà de la publicista Marta del Río. Tot seguit, el 2015 hi va haver un canvi de propietari, el Tot Edicions. Actualment, continua activa; està professionalitzada, però el seu contingut no està firmat i tampoc té col·laboradors locals.

A continuació podreu veure una línia cronològica de la premsa referent a Bellaterra. Per poder fer més gran les imatges, només heu de clicar-hi a sobre.

La informació d’aquest article ha estat extreta del llibre de l’Ignasi Roda Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys