El segle anterior va deixar diversos mitjans de comunicació a Bellaterra, com ara la revista gratuïta l’Esquirol, que s’editava en paper de forma bimensual, però sabíeu que també va existir una Ràdio a Bellaterra? Va ser gràcies a mossèn Argmengol i va durar dues temporades. Avui expliquem la història de Ràdio Bellaterra i l’intent fallit de Ràdio Esquirol.
Mossèn Armengol i els baixos de la rectoria
El 1960, l’Església de Bellaterra es va convertir en estudi de ràdio, concretament els baixos de la rectoria. Va ser gràcies a Joan Riu, un jove veí, i al mossèn Plàcid Armengol, que li va donar el seu beneplàcit. Després, s’hi varen apuntar altres joves bellaterrencs, com ara Agustí Uribe i Fàbregas, que segons s’explica al llibre “Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys“, amb 14 anys ell n’era “el locutor presentador”.
A Riu i a Uribe se li van sumar Jaime Rosal i José Pedro Cladera. Tots ells emetien els migdies i les tardes d’estiu i, segons apuntava Uribe, van “dinamitzar Bellaterra”. Entre altres, aquests estiuejants van crear festivals de ràdio al teatre de l’Hostal Sant Pancraç i fer “Ràdio Oberta“, una iniciativa de programa que durava dues o tres hores i convidaven a figures d’elencs de ràdios de l’entorn. Amb un toc cultural, van voler ser la continuació dels Jocs Florals que s’havien fet anys enrere a Bellaterra.
La programació de Ràdio Bellaterra
A més de coronar a la Miss Bellaterra el 1960 i els festivals puntuals, també van crear programes per completar la seva graella; els diumenges a l’hora de dinar, com a sobretaula, s’emetia Bellaterra en el aire, que també incloïa un comentari religiós del mossèn Armengol, un dels capellans amb més rellevància que ha tingut el barri; els divendres era el dia de Bellaterra infantil.
També hi havia altres programes íntegrament religiosos com Hosanna, que comptava amb el quadre escènic i l’actualitat catòlica. A més, la música també va ser protagonista de la seva graella: Història de los cantantes, Jazz competition o Discos solicitados n’hi van formar part. Fins i tot, a la seva segona temporada, van emetre una sessió de teatre cedida per Radio Nacional de España.
Aquell estiu, però, el del 1961, van aturar les seves emissions i no van reprendre-ho fins el 1963 quan mossèn Armengol va tornar a autoritzar-ho i la retransmissió va durar un any mes. Llavors només s’emetia els diumenges de 13 a 14 hores, estava dirigida per Francesc Ramoneda com a tècnic de so i José Ramón Costajusa com a locutor, qui després seria periodista professional a Radio España de Barcelona. L’antena d’emissió anava des de la part més alta del campanar, fins a la torre Costajusa, a uns 200 metres de distància, ja que es trobava a la vorera de davant l’església. En aquella època només s’emetien anuncis de publicitat.
L’intent fallit de Ràdio Esquirol
El 1984 es va intentar llençar una nova emissora, Ràdio Esquirol. Tomàs Bosch, Joan Vilapuig i Pau Corbera van liderar un projecte que, de nou, pretenia ser una experiència estiuenca, però van ser molts el problemes tècnics que van tenir. Fins i tot, Corbera recorda que van rebre un avís de Governació per estar interferint alguna senyal d’una altra ràdio.
Amb Ràdio Esquirol es va tancar el capítol d’experiències radiofòniques de Bellaterra. A partir de llavors només destaca el projecte d’àudio anomenat Ràdio Galliners que va néixer en plena pandèmia de la mà del cronista i promotor cultural bellaterrenc Ignasi Roda. Va ser l’any 2020 i Roda produïa unes càpsules sonores on comentava les efemèrides del dia de diferents anys i una cançó per acabar l’emissió. L’enviament es feia de matinada i després de 50 programes durant l’època del confinament, es va difondre per Ràdio Granollers i se li va dedicar un article al diari El Punt Avui.
FOTO PORTADA: L’Església de la Parròquia de la Santa Creu a Bellaterra quan no tenia porxo, anys 40-50
