Categoria: Participa

És possible – ves a saber per quins camins ens porta la ment –  que jo em posés a fumar en pipa per imitar en Josep M Espinàs. Una pipa de cànula recta, és clar, tot i que en algunes fotografies se’l veu fumant amb pipa corba, però la icona que perdurarà serà la de fumant amb pipa de cànula recta. Pels anys 60 i principis dels 70 del segle passat l’Espinàs em va ser molt proper per l’amistat que tenia amb el meu pare. Rarament se l’anomenava Josep Maria perquè aleshores el costum estès era mencionar les persones pel seu cognom: l’Espinàs, el Passola, en Triadú, en Roda, l’Oliver, l’Espriu, en Sarsanedes, etc. El cognom passava a ser com el nom de pila. Se’n diu així perquè fa referència al nom posat a la pila baptismal. L’Espinàs, doncs, venia de tant en tant a casa, a Bellaterra, i en certa ocasió acompanyant a una jove promesa de La Nova Cançó, l’Ovidi Montllor.